 |
| by shiroboi |
I una de les coses que sorprèn
és que Shin Shan tot i ser una creació feta al Japó, apart del mobiliari de la
casa que es diferent al nostre, molt més auster, tots els altres estereotips
més significatius coincideixen amb els creats per la nostra societat. Per la
qual cosa sembla pertinent poder fer un anàlisi del que creiem més encertat i
que es podria millorar en el guió de la sèrie.
La visió de la infància es
fruit del context sociocultural, la influencia del macrosistema, valors i moral
imperants són els que fan que certes actituds desinhibides del nen siguin
atacades des de diferents sectors de la societat. El sexe, junt amb la mort, és
un dels grans tabús que encara que formen part indiscutible de la nostra
realitat, no sé sap com parlar-ne. S’ha
fet un constructe social de la sexualitat impregnat d’una moral repressora a la
que incomoda veure a un nen que es toca el penis, que ensenya el cul, i que te
interès pel sexe; una moral que te uns mecanismes de control de les motivacions
sexuals: la institució familiar i el principis morals als que hem fet
referència.
Hem de considerar que el
descobriment del sexe és una fase més dins del desenvolupament (Freud la
anomena estadi fàl·lic), i el nen no està fent rés anormal ni nociu, presenta
comportaments totalment ingenus, amb una activitat sexual lligada a les
emocions, sentiments i sistemes motivacionals bàsics que asseguren la
supervivència de la espècie. És important la mirada del adult i les seves
valoracions per a promoure una actitud sana, o per contra sentiments de
vergonya, i una visió tèrbola de la sexualitat i culpabilitzadora.
La espontaneïtat i sincretisme
al elaborar els seus pensaments i verbalitzar-los, del personatge, és una de
les característiques principals, i pròpia del període preoperacional de Piaget
que es caracteritza per l’egocentrisme. El creador ha agafat tota una sèrie de
conceptes i ha fet un arquetip de nen que la major part del temps, però,
utilitza un llenguatge adult, amb una construcció sintàctica i un vocabulari no
adequats a la seva edat, poques vegades s’equivoca a l’utilitzar un temps
verbal, verbalitza representacions d’un món al qual per la seva experiència i
capacitat cognoscitiva encara no es capaç de fer. Hi ha la introducció d’una
ment adulta en un nen amb totes les característiques de la seva edat que fa que
pugui fer judicis irònics sobre el comportament de la seva mare o d’altres
adults, i potser aquesta mescla i manipulació de la infància és el que fa més
atractiu aquest personatge.
Però no podem oblidar que un
nen de 5 anys concep el món d’una manera global i relacionat amb els seus
interessos, està adquirint les primeres capacitats operatòries, i la noció de
conservació que li permetrà organitzar la realitat que l’envolta. Es a dir
aquesta visió organitzada i classificada que té en Shin Shan de certa part de
la realitat que l’envolta, les relacions dels seus pares per exemple, no
és adequada per a la seva edat. Hi ha
situacions que s’escapen a la seva comprensió, no se’n pot fer una
representació, treure conclusions i generalitzacions, ja que s’escapa a la seva
experiència i interessos personals . Hi ha tota una mena de símbols
socioculturals als que encara no ha accedit. Però això no exclou que ja té una
RM d’alguns procediments, explícita i verbalitzable (Karmiloff-Smith a Perinat).
El factor atenció encara està limitat per la maduració biològica, el que
influencia la capacitat de memòria i per tant la seva capacitat per relacionar
diferents aspectes (Pascual-Leone a Perinat).
També ens trobem que els adults
són caracteritzats amb uns arquetips socials amb una capacitat intel·lectual
molt limitada. Un dels punts que crec que s’hauria de millorar és la
representació que es fa de la mare, una dona insatisfeta, consumista,
intel·lectualment poc desenvolupada, amb unes emocions poc controlades que la
porten a atacs d’histèria que atemoreixen a la seva família. Encara que pugui
semblar molt graciós i que pugui ser un arquetip encara força comú en la nostra
societat, s’hauria d’aprofundir més i fer-lo més ric, ja que la Misae forma
part de la Diada mare-fill (Bronfenbrenner, 1979 ) a través de la qual el nen
rebrà les pertorbacions adequades per al seu desenvolupament cognitiu i social,
i entrarà en relació amb el món, i amb aquesta interrelació es com serà
socialitzat dins d’una cultura amb uns valors determinats. És ella la que li
conta els contes, fent-lo entrar en un món de significacions, la que li conta
histories de la seva infància i que fa la primera narració de la seva vida que
constituirà les primeres identitats del nen. En aquest microsistema familiar,
també trobem un pare dominat, que es desentén bastant de la educació dels seus
fills. Jo recomanaria treballar més els personatges dels pares i, que en lloc
d’abusar d’uns estereotips poc desitjables, introduir formes de comportament més adients.
Per exemple en referència al
marc de control(Kaye, 1986), podem observar una incapacitat en els adults per
comunicar amb el nen, per parar un moment i fer-li entendre perquè no volen que
faci una cosa, i tendeixen a utilitzar la agressió tan física com psíquica.
S’ha de reflexionar sobre aquest ús i introduir en el guió altres pautes de
comportament en l’adult, de tal manera que intentés comprendre i fer-se
entendre evitant el recurs de la agressió. Recordem que en esta etapa el nen
interioritza la significació de les normes amb la seva interacció afectiva i
que s’identifiquen amb els adults. Treballar aquest aspecte en la sèrie podria
servir per donar una pauta diferent a imitar pels adults, i per fer veure als
nens que l’agressió no ha de ser acceptada com un dret que tenen els adults i
que els nens es mereixen, ja que el nen quan rep un càstig pensa que se’l
mereix que ell es dolent, i això afecta a la formació de la seva identitat
(Kohlberg a Perinat).
O en referència a la
creativitat, en Shin Shan, com els nens de la seva edat, busca solucions
creatives, i veiem com aquestes són reprimides per la mare, i els altres
adults, la qual cosa contribueix a limitar el seu desenvolupament cognoscitiu,
inhibint el desig de seguir explorant i experimentant amb el seu entorn.
Un altre punt que no vull deixar
sense mencionar és el de portar a nens d’aquestes edats a una acadèmia
d’anglès, el que fa es reflectir aquesta eufòria dels pares per fer que el
fills aprenguin com més i com més aviat millor. Els nens en aquestes edats
tenen que fer una immersió per aprendre una altra llengua i aprofitar la
facilitat que tenen, però afegir activitats extraescolars es constrènyer la
necessitat que tenen d’interactuar amb l’entorn, amb els amics i amb els seus
pares, obligant-los a repetir un vocabulari i cançons que no tenen rés que
veure amb les seves necessitats e
interessos.
BIBLIOGRAFIA
Alexander,T; Roodin,P.; Gorman, B; Psicologia evolutiva, 1983,Madrid,
Ediciones Piràmide
Kenneth, Kaye. La vida mental y social del bebé. 1986, Barcelona, Ediciones Paidós
Ibérica.
Osterrieyh, P. Psicologia Infantil ,1983, Madrid, Ediciones Morata.
Perinat, Adolfo. Psicologia del desenvolupament I. Barcelona.
UOC. P00/10004/00132
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada