Un dels objectius principals dels estudis de genètica del comportament es
determinar la proporció en la que els gens influeixen en la manifestació d’un
determinat tret o malaltia.
L’heretabilitat és un concepte estadístic que
estima la proporció de la variació d’un caràcter en una determinada població
(variació fenotípica) que pot ser
atribuïble a diferencies en factors genètics (variació genotípica), per a la
qual cosa s’ha de tenir en compte que la variació fenotípica (VF) depèn
de la variació genètica (VG) d’una banda i de la variació ambiental
(VA) de l’altre, així com de la interacció entre gens i ambient
(GxA).
L’heretabilitat és un paràmetre amb dues accepcions, una en un sentit ampli
(h2) que indica la proporció de la variància fenotípica (VF)
deguda a tots els efectes genètics. I
l’altra en un sentit estricte (H2) que representa la proporció de la
variància fenotípica deguda als factors additius dels gens (variància additiva,
VAd.).
h2
|
H2
|
|
Informació
|
Mesura la proporció de la VF que pot ser explicada per factors
genètics respecte els ambientals. Considera la variabilitat genètica com un
tot (tot el que no és ambiental).
h2=VG/VF
Dóna informació sobre com un determinat tret es distribueix en una
determinada població de la proporció deguda a la variabilitat de factors
no-ambientals en les diferencies observades per a un tret i una població determinada. No tenim una estimació de les causes
del tret sinó sobre les diferencies que mostren els individus d’una població.
Un valor de h2=1 indica que les condicions ambientals han
influit molt poc en la VF de
la població estudiada. A mesura que l’ambient s’iguala, l’heretabilitat
augmenta.
|
Mesura la proporció de la variància d’un tret que pot ser transmesa d’una
generació a l’altra. Es consideren de forma independent els diferents factors
que la composen.
H2=VAd/VF
No obstant el fenotip ve determinat per la interacció entre els
components genètics i els ambientals. En el cas dels genètics es distingeix
el component additiu (VAd), el que resulta de la suma d’efecte
genètics de diferents al·lels. D’altra banda, tenim les variabilitats degudes
a altres dos factors: les interaccions dins d’un mateix locus (dominància) o
entre al·lels de diferents loci (epistassia), però no són factors heretats,
sinó que apareixen per la interacció entre diferents gens una vegada ja
heretats, i poden ésser depreciats quedant només la influència de la
variabilitat deguda als efectes additius .
|
Utilitats
|
No té cap aplicació pràctica sinó descriptiva.
|
Permet la predicció dels resultats en un procés de selecció (per exemple
en la millora d’un tret concret per al bestiar o agricultura), és a dir,
expressa la major o menor possibilitat que un tret passi a la descendència.
|
limitacions
|
Tan sols és aplicable a poblacions, no a individus concrets.
Parteix de la falsa assumpció que no hi ha interacció entre factors
genètics i els ambientals.
|
Bibliografia: Genètica
i evolució del comportament. Coord. Sunsi Martí i Carbonell. FUOC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada