18 de juny del 2013

Heretabilitat en sentit ampli (h2) i heretabilitat en sentit estricte (H2).


 Un dels objectius principals dels estudis de genètica del comportament es determinar la proporció en la que els gens influeixen en la manifestació d’un determinat tret o malaltia.

L’heretabilitat és un concepte estadístic que estima la proporció de la variació d’un caràcter en una determinada població (variació fenotípica)  que pot ser atribuïble a diferencies en factors genètics (variació genotípica), per a la qual cosa s’ha de tenir en compte que la variació fenotípica (VF) depèn de la variació genètica (VG) d’una banda i de la variació ambiental (VA) de l’altre, així com de la interacció entre gens i ambient (GxA).

L’heretabilitat és un paràmetre amb dues accepcions, una en un sentit ampli (h2) que indica la proporció de la variància fenotípica (VF) deguda a tots els efectes genètics. I l’altra en un sentit estricte (H2) que representa la proporció de la variància fenotípica deguda als factors additius dels gens (variància additiva, VAd.).


h2
H2
Informació
Mesura la proporció de la VF que pot ser explicada per factors genètics respecte els ambientals. Considera la variabilitat genètica com un tot (tot el que no és ambiental).
h2=VG/VF
Dóna informació sobre com un determinat tret es distribueix en una determinada població de la proporció deguda a la variabilitat de factors no-ambientals en les diferencies observades per a un tret i una població  determinada. No tenim una estimació de les causes del tret sinó sobre les diferencies que mostren els individus d’una població.
Un valor de h2=1 indica que les condicions ambientals han influit molt poc en la Vde la població estudiada. A mesura que l’ambient s’iguala, l’heretabilitat augmenta.
Mesura la proporció de la variància d’un tret que pot ser transmesa d’una generació a l’altra. Es consideren de forma independent els diferents factors que la composen.
H2=VAd/VF
No obstant el fenotip ve determinat per la interacció entre els components genètics i els ambientals. En el cas dels genètics es distingeix el component additiu (VAd), el que resulta de la suma d’efecte genètics de diferents al·lels. D’altra banda, tenim les variabilitats degudes a altres dos factors: les interaccions dins d’un mateix locus (dominància) o entre al·lels de diferents loci (epistassia), però no són factors heretats, sinó que apareixen per la interacció entre diferents gens una vegada ja heretats, i poden ésser depreciats quedant només la influència de la variabilitat deguda als efectes additius .
Utilitats
No té cap aplicació pràctica sinó descriptiva.
Permet la predicció dels resultats en un procés de selecció (per exemple en la millora d’un tret concret per al bestiar o agricultura), és a dir, expressa la major o menor possibilitat que un tret passi a la descendència.
limitacions
Tan sols és aplicable a poblacions, no a individus concrets.
Parteix de la falsa assumpció que no hi ha interacció entre factors genètics i els ambientals.


Bibliografia: Genètica i evolució del comportament. Coord. Sunsi Martí i Carbonell. FUOC

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada