En el següent treball s’intenta replicar l’estudi d’Arkoff de 1957. L’objectiu de l’experiment és comparar el temps que triga la gent en resoldre un conflicte en funció del tipus de conflicte a resoldre: conflicte aproximació-aproximació, o conflicte evitació-evitació, per tal de determinar quin tipus de conflicte és més difícil de solucionar. En aquests conflictes es comparen diverses característiques personals al presentar-se en forma d’elecció, havent-se d’indicar quines característiques de dues es prefereixen i anotar el temps que es tarda en contestar.
CONFLICTES
APROXIMACIÓ-APROXIMACIÓ.
1-
Què prefereixes?
a)
ser més intel·ligent del que ets actualment.
b)
ser més ric del que ets actualment.
2-
Què prefereixes?
a)
tenir més salut de la que tens actualment.
b) tenir més
atractiu del que tens actualment.
3-
Què prefereixes?
a)
ser més popular del que ets actualment.
b) ser més ric
del que ets actualment.
4-
Què prefereixes?
a)
tenir més riquesa de la que tens actualment.
b) tenir més
salut de la que tens actualment.
5-
Què prefereixes?
a)
ser més atractiu del que ets actualment.
b) ser més
popular del que ets actualment.
6-
Què prefereixes?
a)
ser més atractiu del que ets actualment.
b) ser més ric
del que ets actualment.
CONFLICTES EVITACIÓ-EVITACIÓ.
1-
Què
prefereixes?
a)
ser
menys popular del que ets actualment.
b)
ser més pobre del que ets actualment.
2-
Què
prefereixes?
a)
tenir
menys salut de la que tens actualment.
b)
tenir menys bellesa de la que tens actualment.
3-
Què
prefereixes?
a)
ser
menys popular del que ets actualment.
b)
ser menys atractiu del que ets actualment.
4-
Què
prefereixes?
a)
tenir
menys riquesa de la que tens actualment.
b)
tenir menys salut de la que tens actualment.
5-
Què
prefereixes?
a)
ser
menys intel·ligent del que ets actualment.
b)
ser menys popular del que ets actualment.
6-
Què
prefereixes?
a)
ser
menys atractiu del que ets actualment.
b)
ser menys intel·ligent del que ets actualment.
Registre del temps de cada subjecte.
Subjecte 1.
Conflicte
|
Temps total (resolució dels 6
conflictes)
|
Aproximació-aproximació
|
70 segons
|
Evitació-evitació
|
80 segons
|
Subjecte 2.
Conflicte
|
Temps total (resolució dels 6
conflictes)
|
Aproximació-aproximació
|
210 segons
|
Evitació-evitació
|
225 segons
|
Subjecte 3.
Conflicte
|
Temps total (resolució dels 6
conflictes)
|
Aproximació-aproximació
|
230 segons
|
Evitació-evitació
|
190 segons
|
Subjecte 4.
Conflicte
|
Temps total (resolució dels 6
conflictes)
|
Aproximació-aproximació
|
160 segons
|
Evitació-evitació
|
170 segons
|
En els resultats de Arkoff el temps mitjà de resolució és més baix per als conflictes d’aproximació-aproximació que per als d’evitació-evitació demostrant ser més difícils de resoldre ja que aquestes situacions produeixen més bloquejos (Hovland i Sears a Limonero, 2007), ja que és més fàcil resoldre un conflicte d’aproximació, en el que hem d’escollir entre dos opcions positives, sempre hi ha guany, que entre dos de negatives, que comporta una elecció més complexa ja que suposa escollir entre dues situacions que empitjoraran la situació actual, la persona valorarà els pros i contra de cada una, i fruit d’aquesta reflexió prendrà una decisió que ha de suposar la menor pèrdua possible. Però en la vida real el conflicte es produeix sempre i quan s’obligui a fer una elecció, el que moltes vegades fa que la persona intenti evitar el conflicte fugint de la situació o evitant-la.
Els resultats que hem obtingut són ambigus, els subjectes que van fer la prova van dir que els d’evitació eren més difícils, però la diferencia en el temps no és massa significativa, o inclòs un ha trigat més en els d’aproximació. Pot estar degut a que el grup experimental es petit i per tant els resultats no són significatius, o a alguna variable estranya no controlada, com per exemple que el nombre de items a resoldre sigui menor que l’utilitzat per Arkoff. Tots els enquestats al contestar els conflictes de evitació deien que els resultaven més difícils. En els conflictes d’evitació-evitació, segons Lewin (a Limonero, 2007), l’individu es troba amb dos objectes de valència negativa que creen una situació d’equilibri estable, ja que no se’n vol triar cap, però no pot evitar la situació, n’ha de triar un i ha de superar el bloqueig que li produeixen. El decidir els produïa incomoditat, però hi havia valors que tenien molt clars i eren els que els ajudaven en fer la tria segons el gradient d’evitació. Per lo tan han confirmat els postulats de Miller segons els quals tan la tendència d’aproximació com d’evitació concorden amb la intensitat de la motivació subjacent, i que quan dues tendències incompatibles entren en conflicte la tendència de força més gran triomfarà.
Analitzarem un dels conflictes evitació-evitació: Ser menys atractiu del que ets actualment. Marlow distingeixentre frustració interna i externa en funció del control que es té de la causa que origina la frustració. La interna es refereix a la incapacitat de satisfer una necessitat per falta de competència o habilitat quan es té la oportunitat. La externa estaria relacionada amb els obstacles externs presents en l’entorn que interfereixen amb la conducta motivada. Ser menys atractiu li podria provocar una frustració interna, ja que l’individu ho pot percebre com una incapacitat personal. Però també ho pot percebre com una frustració externa, ja que es tracta d’una atribució social, són els demés els que el veuen poc atractiu. Dependrà de la localització de la atribució, que tindrà la seva importància per comprendre la reacció davant de la frustració i cap a on es dirigirà: cap a un mateix o cap a l’entorn.
A través del model teòric elaborat per Miller podem explicar que diferencia a dues persones que davant del mateix conflicte fan tries diferents. Miller ens diu que tan la tendència d’aproximació com d’evitació concorden amb la intensitat de la tensió o motivació subjacent i que quan dues tendències incompatibles entren en conflicte la tendència més gran és la que triomfarà, així les tries dependran de la motivació subjacent de cada individu i del gradient d’aproximació o evitació, que dependran de l’espai vital de cada individu: les seves necessitats, fisiològiques i no-fisiològiques, generaran un estat motivacional de tensió que crearà metes, per cobrir aquestes necessitats, que influiran en la conducta (Lewin), en aquest cas en la tria i que seran diferents per a cada individu en funció del seu espai vital i motivaciónal, es adir la importància que donin a la satisfacció d’aquestes i de la distancia psicològica o de meta. Aquesta teoria ha estat superada al incorporar diferents variables cognitives com les expectatives, atribucions, motivació d’assoliment, por al fracàs, afrontament o distancia psicològica, valor dels incentius...
Ara ens centrarem en un conflicte aproximació-aproximació, Ser més intel.ligent o més ric del que ets actualment, considerant les dues opcions de resposta com dues metes a assolir pel subjecte, i que el subjecte ha triat una meta i no l’altra en funció de les característiques d’aquestes metes (especificitat, dificultat i proximitat) . Les metes són representacions mentals anticipatories dels estats futurs i desitjats, si analitzem les metes proposades veurem que no són especifiques, sino ambigües, així es diu ser més però no quant, ni com ni quan, i a la vegada són metes distals, per lo que es poden considerar afanys personals (Emmons a Limonero, 2007) els quals guien el sistema de metes personals i depenen de les característiques individuals de cada persona. Aquestes característiques individuals també intervindran per a considerar quina de les metes li representa un repte més difícil, així si considera que la intel.ligència no li representa cap dificultat però si assolir riquesa, triarà aquesta última.
Seguidament es proposen tres exemples reals de conflictes que he hagut de resoldre, un conflicte aproximació-aproximació, un conflicte evitació-evitació i un conflicte aproximació-evitació, ordenats en funció de la seva dificultat de resolució, per analitzar si hi ha concordança entre la realitat i la teoria:
1. Aproximació – aproximació: L’altre dia vaig anar a comprar un jersei en havien dos que m’agradaven, però n’havia de triar un, vaig estar una hora per triar, no va ser fàcil en contra de lo que diu la teoria de Lewin, la intensitat del gradient era igual per als dos jerseis, no havia una força més gran que l’altra i això em va dificultar la tria (Miller).
2. Evitació-evitació: Cada cop que he d’anar al ginecòleg, pateixo aquest conflicte, anar és desagradable, però les conseqüències de no anar poden ser pitjors. La intensitat del gradient d’evitació és més fort en relació a les conseqüències de no anar, la decisió és desagradable però fàcil i ràpida, no hi ha un equilibri estable, tal i com diu la teoria de Lewin i els postulats de Miller)
3. Aproximació – evitació: Vull deixar de fumar per les seves conseqüències negatives, però no vull deixar de fer-ho per m’agrada i ho necessito. Deixar de fumar implica un compromís que de moment no estic disposada a assumir, i el conflicte continua marejant-me contínuament, el que concorda amb la teoria de Lewin.
Bibliografia:
Cognició i
emoció. Joaquim T. Limonero, David
Casacuberta, Maria Álvarez, Modesta Pousada, Tatiana Rovira, Antoni Sanz,
Francisco Villamarín. Segona edició: setembre 2007. FUOC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada