10 de febrer del 2012

Les transicions ecològiques: Bronfenbrenner



Urie Bronfenbrenner nascut a Rússia (1917) és un psicòleg nord-americà que ha desenvolupat la teoria ecològica del desenvolupament humà  que emfatitza la importància del context social on les interaccions amb els altres i l’entorn son clau pel desenvolupament.

Es considera al nen en desenvolupament com una entitat creixent, dinàmica, que va introduint-se progressivament i reestructurant l’àmbit en el que viu. La interacció amb l’entorn és bidireccional, i aquest àmbit no es limita a un únic entorn immediat, sinó que s’amplia  per incloure les interconnexions entre entorns i influencies externes.

El desenvolupament del nen no ocorre en el buit, sempre està inclòs i s’expressa a través de la conducta en un determinat ambient ecològic. El nen és iniciat en activitats, relacions personals i a aprendre a desenvolupar rols socials, en aquest ambient ecològic. Ambient que queda definit com un conjunt d’estructures seriades cada una de les quals cap dins la següent. Nivells d’àmbit ecològic:

·    Microsistema: entorn immediat on el nen està present (família, escola, etc.).
·    Mesosistema: la interacció entre els microsistemes, els sistema dels microsistemes.
·    Exosistemes: en el que el nen no és un participant actiu, però els fets que s’hi produeixen repercuteixen en el seu entorn o el de les persones del seu entorn (el treball dels pares, la tv, etc.).
·  Macrosistemes: El context cultural més gran que inclou institucions socials, ideologia, valors, etc.

Cada vegada que la posició del nen en l’ambient ecològic es modifica com a conseqüència d’un canvi de rol, d’entorn, o dels dos a la vegada, es a dir quan entra en un àmbit nou, és produeix una transició ecològica , que és conseqüència i instigadora dels processos de desenvolupament que depenen conjuntament dels canvis biològics i de la modificació de les circumstancies ambientals. Representen exemples per excel·lència del procés d’acomodació mútua entre organismes i el seu entorn que constitueix el principal centre del desenvolupament humà. Les alteracions es poden donar en qualsevol dels 4 nivells d’àmbit ecològic.

Ara bé les transicions tot i ser potencialment positives, no impliquen que entrar en un entorn nou signifiqui que ha hagut desenvolupament, el qual depèn de la varietat substantiva  i la complexitat estructural de les activitats que realitzen els demés que formen part del àmbit ecològic del nen, ja fent-lo participar d’una activitat conjunta o atraient la seva atenció. Si be són la clau del desenvolupament hi ha una sèrie de condicions que han de complir:

  1. El nen requereix participació i activitat recíproques progressivament més complexes de manera regular duran un període de la seva vida, amb una o més persones amb qui el nen desenvolupa una afectivitat profunda. La diada, que implica la interrelació amb un adult, és el component bàsic del microsistema i facilitadora  de les relacions posteriors i la exploració del seu entorn. La diada primària és amb la mare, però pot ser amb altres adults que ocupin aquesta funció, quan aquesta diada es inexistent o es crea un antagonisme mutu interferirà negativament en el desenvolupament del nen.
  2. Col·laboració i respecte entre els microsistemes que conformant el Mesosistema del nen (família, cuidadors, guarderia, escola, lloc de treball).
  3. Polítiques i pràctiques socials que ofereixin les condicions més adients , des de la relació amb els veïns fins la política economica i social de les institucions.
Bronfenbrenner considera transicions potencialment negatives en el desenvolupament del nen, el divorci i el pas a famílies monoparentals, cuidadors inadequats, orfandats, guarderies.

BIBLIOGRAFIA
Urie Bronfenbrenner, La ecología del desarrollo humano.1979, Ediciones Paidos Ibérica, Barcelona

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada