Urie Bronfenbrenner nascut a
Rússia (1917) és un psicòleg nord-americà que ha desenvolupat la teoria
ecològica del desenvolupament humà que
emfatitza la importància del context social on les interaccions amb els altres
i l’entorn son clau pel desenvolupament.
Es considera al nen en desenvolupament com una entitat creixent, dinàmica, que va introduint-se progressivament i reestructurant l’àmbit en el que viu. La interacció amb l’entorn és bidireccional, i aquest àmbit no es limita a un únic entorn immediat, sinó que s’amplia per incloure les interconnexions entre entorns i influencies externes.
El desenvolupament del nen no
ocorre en el buit, sempre està inclòs i s’expressa a través de la conducta en
un determinat ambient ecològic. El nen és iniciat en activitats, relacions
personals i a aprendre a desenvolupar rols socials, en aquest ambient ecològic.
Ambient que queda definit com un conjunt d’estructures seriades cada una de les
quals cap dins la següent. Nivells d’àmbit ecològic:
· Microsistema:
entorn immediat on el nen està present (família, escola, etc.).
· Mesosistema:
la interacció entre els microsistemes, els sistema dels microsistemes.
· Exosistemes:
en el que el nen no és un participant actiu, però els fets que s’hi produeixen
repercuteixen en el seu entorn o el de les persones del seu entorn (el treball
dels pares, la tv, etc.).
· Macrosistemes:
El context cultural més gran que inclou institucions socials, ideologia,
valors, etc.
Cada vegada que la posició del
nen en l’ambient ecològic es modifica com a conseqüència d’un canvi de rol,
d’entorn, o dels dos a la vegada, es a dir quan entra en un àmbit nou, és
produeix una transició ecològica , que és conseqüència i instigadora dels
processos de desenvolupament que depenen conjuntament dels canvis biològics i
de la modificació de les circumstancies ambientals. Representen exemples per
excel·lència del procés d’acomodació mútua entre organismes i el seu entorn que
constitueix el principal centre del desenvolupament humà. Les alteracions es poden
donar en qualsevol dels 4 nivells d’àmbit ecològic.
Ara bé les transicions tot i ser
potencialment positives, no impliquen que entrar en un entorn nou signifiqui
que ha hagut desenvolupament, el qual depèn de la varietat substantiva i la complexitat estructural de les
activitats que realitzen els demés que formen part del àmbit ecològic del nen,
ja fent-lo participar d’una activitat conjunta o atraient la seva atenció. Si
be són la clau del desenvolupament hi ha una sèrie de condicions que han de
complir:
- El nen requereix participació i activitat recíproques progressivament més complexes de manera regular duran un període de la seva vida, amb una o més persones amb qui el nen desenvolupa una afectivitat profunda. La diada, que implica la interrelació amb un adult, és el component bàsic del microsistema i facilitadora de les relacions posteriors i la exploració del seu entorn. La diada primària és amb la mare, però pot ser amb altres adults que ocupin aquesta funció, quan aquesta diada es inexistent o es crea un antagonisme mutu interferirà negativament en el desenvolupament del nen.
- Col·laboració
i respecte entre els microsistemes que conformant el Mesosistema del nen
(família, cuidadors, guarderia, escola, lloc de treball).
- Polítiques
i pràctiques socials que ofereixin les condicions més adients , des de la
relació amb els veïns fins la política economica i social de les
institucions.
Bronfenbrenner considera
transicions potencialment negatives en el desenvolupament del nen, el divorci i
el pas a famílies monoparentals, cuidadors inadequats, orfandats, guarderies.
BIBLIOGRAFIA
Urie Bronfenbrenner, La ecología
del desarrollo humano.1979, Ediciones Paidos Ibérica, Barcelona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada