Un dels objectius principals dels estudis de genètica del comportament es
determinar la proporció en la que els gens influeixen en la manifestació d’un
determinat tret o malaltia.
L’heretabilitat és un concepte estadístic que
estima la proporció de la variació d’un caràcter en una determinada població
(variació fenotípica) que pot ser
atribuïble a diferencies en factors genètics (variació genotípica), per a la
qual cosa s’ha de tenir en compte que la variació fenotípica (VF) depèn
de la variació genètica (VG) d’una banda i de la variació ambiental
(VA) de l’altre, així com de la interacció entre gens i ambient
(GxA).
L’heretabilitat és un paràmetre amb dues accepcions, una en un sentit ampli
(h2) que indica la proporció de la variància fenotípica (VF)
deguda a tots els efectes genètics. I
l’altra en un sentit estricte (H2) que representa la proporció de la
variància fenotípica deguda als factors additius dels gens (variància additiva,
VAd.).