Psicoesborranys: W.Wundt: Història de la psicologia científica

W. Wundt (1823-1920) es un clar exemple de role-hibridization dins la classe intel·lectual alemanya de l’època, convertint-se en el fundador del 1er laboratori de Psicologia de Leipzig a l’any 1879, on era catedràtic de Filosofia inductiva, encara que no va ser reconegut com Institut de Psicologia fins al 1893, arribant a ser el centre de la investigació psicològica. Grundiss der Psychologie” publicat al 1896, s considerat com la millor introducció als punts de vista de Wundt, i sorgeix com a replica a un alumne seu O. Külpe, que sostenia punts de vista diferents, i amb la finalitat de donar una eina metodològica, clara i ben raonada basada en les seves teories, als seus estudiants. Dos del llibres més importants que va escriure van ser “Elementos de Psicologia Fisiológica”1873 i “Psicologia de los pueblos”1900-1920, on queda reflectida la divisió que fa de la nova psicologia: la psicologia experimental i la psicologia col·lectiva o dels pobles.

Des de La Psicologia Experimental va estudia els processos inferiors que fan referència a l’estudi de l’experiència immediata, els processos conscients dins el seu propi context, es a dir fenòmens com les sensacions, les percepcions i els sentiments. Respecte a les percepcions va desenvolupar el concepte d’apercepció, procés en el que per mig de la voluntat es presta una atenció conscient a un contingut determinat. D’aquesta manera s’estudien els processos psicològics mitjançant els quals experimentem i observem el món exterior, a més aquests processos no es poden separar del seus objectes d’estudi donat que estan estudiant els seus propis processos conscients, aquesta circumstancia implica modificacions en la forma d’utilitzar els mètodes d’investigació respecte a les ciències de la naturalesa, ja que aquestes últimes fan abstracció de l’objecte a investigar, però no en la essència dels mètodes utilitzats que seran els mateixos: la experimentació, es a dir fer investigacions a partir de resultats objectius, obtinguts utilitzant condicions estandard susceptibles de variació sistemàtica i de rèplica. i la observació dels fets en els seu context natural sense cap classe d’intervenció per part de l’investigador.

Per estudiar els processos inferiors , va dir, que donada la seva naturalesa la única manera d’investigar l’aparició i el seu curs exacte, la seva composició i les recíproques relacions de les seves diverses parts, és produint a voluntat aquestes aparicions, podent variar les condicions segons els nostres propòsits, per la qual cosa l’únic mètode es la experimentació.

L’experimentació que Wundt va utilitzar va ser la introspecció experimental, que diferia de la introspecció utilitzada per Descartes o Locke, de la que estava en contra, o com ell la va anomenar auto observació experimental amb els requisits científics, els subjectes no reflexionen sobre les seves ments, simplement responen als estímuls, amb respostes senzilles i quantificables. Els observadors, individus que feien les introspeccions, eren entrenats per distingir entre sensacions e idees tan en el camp d’atenció com en el focus d’atenció. De vegades s’alternaven els rols de subjecte i experimentador, d’altres el subjecte i l’experimentador eren la mateixa persona.

A partir de La Psicologia col·lectiva o dels pobles s’ocupà de l’estudi dels processos superiors que els descriu com productes espirituals tals com la llengua, els mites i els costums, es a dir, els productes culturals dels pobles, creacions de la ment col·lectiva. Aquests fets són persistents i independents de l’investigador, el que implica la utilització de la observació, el mètode històric per al seu estudi. Per Wundt les ments dels individus són el producte del llarg desenvolupament de les espècies, del que cada persona es ignorant( llei biogenètica).D’acord amb aquesta noció la manera de construir la psicologia d’un individu és a través de l’estudi del desenvolupament de la raça humana on la varietat de cultures representen els diferents estadis de la evolució mental i cultural, des de les tribus primitives fins els estats - nació civilitzats.

També hem de citar que va utilitzar el mètode comparatiu per a l’estudi de les diferencies mentals, aplicat a l’estudi d’animals, nens i “pertorbats”.

QUADRE COMPARATIU:LA PSICOLOGIA CIENTÍFICA ALS DIFERENTS PAÏSOS

País	Context Històric Socioeconòmic Cultural	Antecedents Filosòfics	Aportacions Generals i Específiques	Autors pioners i principals línies d'investigació	Principals semblances i diferències amb altres països
Alemanya	Els intel·lectuals controlen el govern. El 3er Reich Role-hibridation.	Idealisme kantia oposat a la psicologia empírica. Romanticisme.	Institucionalització: laboratoris , revistes i congressos. Psicologia de la consciència: percepció i temps de reacció.	Wundt: apercepció i psicologia dels pobles. Ebbinghaus: processos cognitius Müller: estudi de la memòria i l’àrea de la percepció visual.	Experimentalisme en laboratori, utilització de la introspecció, estudi de les percepcions .
França	3era república, fins llavors inestabilitat política, en lloc de les universitats la investigació es potencià a través de “les grands establishments”.	Escola Eclèctica de caràcter metafísic espiritualista. Positivisme (Comte). Clàssic moviment materialista il·lustrat.	Psicologia clínica: estudi de les malalties patològiques. Estudi de l’individu i processos psíquics. Primeres investigacions sobre la intel·ligència: psicologia aplicada.	Ribot: mètode patològic. Charcot: Estudi de les malalties nervioses orgàniques cròniques. Janet: neurosis i hipnosis. Dumas: la vida emocional. Binet: processos mentals superiors. Pieron: Psicofisiologia sensorial.	Estudi clínic de les psicopatologies i teràpies (hipnosis). estudi de camp. Allunyat tan de l’experimentalisme alemany com de l’elementalisme britànic.
Gran Bretanya	Època Victoriana, d’una moral i religiositat estricta. Revolució industrial, desplaçament de la gent a les ciutats.	Teoria evolucionista. Empirisme. Filosofia idealista.	Psicologia comparada. Psicologia diferencial: Psicometria. Psicologia industrial.	Romanes: conducta animal. Morgan: intel·ligència animal. Galton: diferencies individuals. Rivers: psicologia social. Myers: psicologia aplicada.	s’usa la observació i la estadística. No estudia processos, sinó la evolució de la conducta i diferencies entre individus.
Estats Units	Les universitats tenen caire religiós i poc científic, els joves marxen a Europa a estudiar. Sentit pràctic.	Filosofia escocesa. pragmatisme: culte a l’utilitarisme i els efectes pràctics.	Associació Americana de Psicologia: APA. Desenvolupament de la psicologia científica i útil.	W. James: funcionalisme. Principis de psicologia. S. Hall: psicologia genètica. Baldwin: psicologia evolutiva. Catell: psicologia aplicada.	Estudi funcions mentals des d’un punt de vista genètic i experimental. Aplicacions pràctiques
Rússia	Els estudiants amplien els seus estudis a Europa. Final de la època zarista.	Materialisme	Relació entre els estímuls externs i les respostes del organisme.	Reflexologia: Sechenov: reflexos cerebrals. Bechterev: reflex motor. Paulov: reflexos condicionats.	Rebuig fenòmens subjectius i introspecció. Experimentació amb animals.

BIBLIOGRAFIA

Apunts: Història de la psicologia / Milagros Sáiz Roca (coordinadora) ; [Blanca Anguera... [et al.]]. Barcelona : Universitat Oberta de Catalunya, 2000