15 de febrer del 2012

Globalització


La globalización se puede definir como el proceso mediante el cual los mercados y la producción de diferentes países están volviéndose cada vez más interdependientes debido a la dinámica del intercambio de bienes y servicios y a los flujos de capital y tecnología. No se trata de un fenómeno nuevo, sino de la continuación de desarrollos que habían estado funcionando durante un tiempo considerable.” (Comissió  Europea,1997). 


Aquesta, i altres definicions que subratllen la perspectiva econòmica del procés, es discutida pels qui consideren que la globalització «es un proceso de dominación y apropiación del mundo en términos político-militares, financiero-tecnológicos y socio-culturales», en la línia del pensador llatinoamericà Pablo GonzálezCasanova.

McLuhan fou el primer en utilitzar la paraula globalizació, en els anys 60 explicà, que els avenços en la electrònica y les comunicacions portarien al món a crear una “aldea global” on els fets serien coneguts por tots els habitants del globus. El producte que es consumeix pot estar sent finançat per un país, dissenyat i programat en un altre i fabricat por un tercer, distribuït des  de un quart  país y venut en totes les ciutats de la terra.

El terme globalització  va ser  proposat  al 1983 per Theodore Levitt per a designar una convergència dels mercats del món. El concepte de globalizació  començà  a utilitzar-se amb finalitats acadèmiques  a mitjans dels anys 80.


La paraula ofereix significacions diferents i contraries, repetint la controvèrsia històrica entre Marx-Weber, entre el predomini econòmic i el pluralisme teòric de valoracions economico-social-culturals en el camp de la sociologia de la globalització. Així per a Wallerstein  el capitalisme és el motor de la globalització (sistema mundial); Rosenau, Gilpin i Held s’han ocupat de la política internacional, la globalització tecnològica, i el poder i la política militar; RobertsonAppadurai, Albrow, Featherstone, Lash, Urry i molts altres es mouen dins de la tradició de la teoria cultural, per ells la globalització cultural no significa que el món es faci més homogeni culturalment, la globalització significa sobretot glocalització: tota globalització, implica especialitzacions regionals o locals, que responen, precisament, a les determinacions estructurals externes, tant per a adaptar-se a elles com per a enfrontar-les amb estratègies alternatives i que té conseqüències com la riquesa i pobresa locals  i el capitalisme sense treball (Bauman, 2001). Tampoc es pot oblidar la vessant ecologista, tots estem embarcats en el mateix vaixell.

L’inici de la globalització canvia segons els diferents autors: Marx el situa al SXV amb el capitalisme modern, Wallerstein al SXVI i el sistema mundial capitalista, Robertson entre 1870-1920 i el denomina multidimensional, Giddens  al SXVIII i la modernització, i Pelmutter al final del conflicte est-oest i la civilització global.

Precedents històrics: Les transformacions que ha sofert la humanitat, en les seves estructures sociopolítiques en els últims dos decennis té com els seus directes precedents  l’ordre que succeí a la Segona Guerra Mundial i que propicià  un profund  canvi  que conduiria a una de las característiques mes evidents de la globalització : l’alçament dels Estats Units com a potencia hegemònica mundial. Això il·lustra molt bé una de las característiques de la globalització  neoliberal, la excessiva concentració  de poder econòmic  i polític  en mans de pocs actors – i principalment en un país - y la asimetria de la concentració  espacial del mateix en pocs locals. Amb la demolició del mur de Berlín i el col·lapse de l’imperi soviètic es passà  de la categoria d’estat nacional al transnacional, la causa: la globalització econòmica que qüestiona el poder social, i permet als empresaris jugar un paper clau en la configuració no tan sols de la economia sinó de la societat en el seu conjunt. Aquesta economia global, que es caracteritza per la seva abstenció fiscal,  mina les bases de les economies nacionals i dels estats nacions, resta poder a la societat i a la política de l’estat-nacional (Beck, 1998).


Bibliografia consultada:
Beck,Ulrich. ¿Qué es la globalización?. Barcelona, 1998.Ediciones Paidós Ibérica.
Bauman, Zygmunt. Globalització. Barcelona, 2001. Edicions UOC.

Links
Viteri Díaz, G.: (2008) Notas sobre globalización, Edición electrónica gratuita. Texto completo en www.eumed.net/libros/2008b/389/
http://mural.uv.es/juasajua/laglobalizacion.htm

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada