“LA VERSION DE LAS
CIENCIAS SOCIALES: TARCOTT PARSON Y LOS ANTROPOLÒGOS AMERICANOS” resum, anàlisi
i conceptualització.
Adam Kuper en el segon capítol de Cultura: versión de los antropólogos(1999), fa una
descripció crítica de la introducció, evolució i transformació del concepte
cultura com a objecte d’estudi de l’antropologia, a Nord-americà, a partir del
treball del sociòleg Talcott Parson, i de F. Boas procedent de l’escola de Berlín
que va emigrar als EEUU.
Parson buscà les connexions entre el discurs
positivista francès i l’idealista alemany, per fer una síntesis. La il·lustració
francesa identificava cultura amb el
progrés humà i la civilització, i defensava l’aplicació del mètode científic, mentre
que els alemanys es van rebel·lar en contra i la van identificar amb el destí
particular d’una nació, la seva cultura, les seves tradicions, convençuts de que
les cultures modelaven als individus per als seus propis fins.
Parson concebia la ciència social com una teoria
general de la acció humana, i buscava una definició de cultura que encaixes
dins d’aquesta teoria i de la qual
s’ocuparia l’antropologia, i d’aquesta manera assignar el sistema social a la
sociologia i la ment individual a la psicologia. Va limitar als antropòlegs als
continguts dels valors, idees i altres sistemes significativament simbòlics,
fent-los renunciar a l’estudi dels sistemes socials.
Parson i Kroeber van fer un manifest conjunt on es definí cultura com un sistema d’idees i valors, expressat en
símbols i materialitzat en la religió i l’art, l’individu absorbia aquests
valors i els feia seus, amb lo que trobava un propòsit a la vida i un sentiment
d’identitat. Així quedava delimitat l’objecte d’estudi de l’antropologia dins
de la nova utopia d’una ciència social interdisciplinar. Dos dels seus
seguidors C. Geertz i D. Schneider van anar separant-se criticant la submissió
de la antropologia a la teoria de l’acció de Parson i començaren a estudiar la
cultura com un sistema autònom. Geertz s’enfronta dient que la meta de l’antropòleg
més que la explicació científica, és la interpretació de la cultura.
Kuper descriu clarament com les idees apareixen i
desapareixen, amb una influencia més o menys decisiva en el seu entorn,
determinant i delimitant al científic , en aquest cas l’antropòleg, quin serà
el seu camp d’estudi i la metodologia a emprar. Així analitza com a partir de l’intent de Parson de
construir una ciència antropològica, es degenera en una forma de hermeneútica a
traves de Geertz, abandonant tota classe de procediment científic, negant la
possibilitat de la generalització de lleis o comparació de les cultures. Per
Geertz el que l’antropòleg entén no es
res més que les seves interpretacions de les interpretacions que un informant
en dona dels seu món, concloent que la meta de l’antropòleg havia de ser la
interpretació més que la explicació dels fenòmens culturals.
Kuper descriu com un relativisme cultural, que pretenia una objectivitat i respecte entorn
les diferents cultures i que fou una eina decisiva per l’establiment de
l’antropologia com a ciència, esdevé una eina de l’idealisme romàntic; i com la
cultura, a través dels post-modernistes, es converteix en un concepte limitat
als símbols i els seus significats, en definitiva en un text, la interpretació
del qual depèn de la intuïció de qui l’interpreta.
Segons Stocking el primer en introduir la concepció
moderna de cultura en antropologia va ser Franz Boas ,en els seus escrits es
troben els elements centrals de la moderna concepció: historicitat, pluralitat,
determinisme conductual, integració i relativisme.
La contextualització dels conceptes desenvolupats
en aquest text ha estat necessària per entendre’l, ja que tan sols hi trobem
una visió parcial de l’antropologia , utilitzada per a una possible explicació
de la seva evolució. Aquests conceptes han estat la definició del camp de
l’antropologia en la seva derivació cultural, la seva evolució i per tan de la
noció de cultura i de la concepció de l’home i de la societat i de les
conseqüències en la metodologia utilitzada.
Que és l’antropologia?
Llobera ens diu que l’antropologia estudia el present i el passat del gènere humà,
els seus orígens, desenvolupament i l’estructura de les seves societats. I que
utilitza mètodes científics per descobrir regularitats en el comportament ,
descriure i explicar la diversitat humana. Un estudi ampli que esta subdividit
en diferents camps, la antropologia física
( paleantropologia, genètica, primatologia, ecologia humana), i l’antropologia
cultural que fa referència a les maneres tradicionals de pensament i
comportament d’una població o societat en particular, i que avarca l’arqueologia
i l’etnologia; aquesta última
s’ocupa de l’estudi de les tradicions relacionades amb el matrimoni,
organització familiar, els sistemes econòmics i polítics, la religió, arts,
música i de com difereixen. Tanmateix l’etnologia també estudia la dinàmica
cultural: desenvolupament i canvi en les diferents cultures amb pobles del
present, i aquí situem l’etnògraf
dedicat a fer el treball de camp amb la observació participant;
l’etnohistoriador i l’investigador de cultures comparades. Tal i com diu
Llobera etnologia s’utilitza com a sinònim d’antropologia cultural i social.
Però no és, ni ha estat mai així de clar, les
diferents corrents teòriques es centren en un aspecte i n’obliden uns altres
que altres corrents agafen com a tema central, i aquesta elecció delimitarà el
concepte d’antropologia i els seu camp d’estudi i metodologia a emprar; tal i
com hem vist en el treball de Parson.
Tots els autors analitzats per Kuper han format
part d’alguna d’aquestes corrents a través de l’historia : Evolucionisme, E.B. Taylor i L.H.Morgan; Particularisme històric, F. Boas, A. Kroeber, R. Lowie, M. Mead, R.
Benedict; Difusionisme cultural; Funcionalisme, dos escoles: B.
Malinowski, i A.R. Radcliffe-Brown; Cultura
i personalitat, R Benedict i M. Mead;
Neo-evolucionisme, White; Estructuralisme, C. Lèvi-Strauss, Materialisme cultural i ecologia cultural,
Harris i Sahlin; Antropologia simbòlica
o enfocaments interpretatius, Geertz, Scheneider, Turner. D’aquesta manera
troben corrents com el de Lèvi-Strauss que es centra en l’origen dels sistemes,
en els processos cognitius dels pobles i entén la cultura com un sistema de
signes compartits, emfatitzant les analogies entre els sistemes lingüístics i
els sistemes culturals, segons les quals la configuració de la ment genera unes
estructures culturals determinades; o Geertz per qui la cultura es un sistema
de símbols a traves dels quals els membres d’una societat comuniquen la seva
visió del mon.
Aquestes variacions han tingut i tenen una
influencia directa en els mètodes utilitzats, així en els albors de
l’antropologia ens trobaríem amb un etnocentrisme despectiu que va ser rebutjat
pels antropòlegs al fer un gir relativista segons el qual les costums, els
valors i les creences tenen que ser entesos d’acord als patrons culturals
propis; hi ha cultures, ni millors ni pitjors, diferents. També es passa d’una
antropologia de salo al treball de camp i l’observació participant a partir de
Boas i Malinowski. I per acabar ens trobem la antropologia científica en contraposició a la humanista que s’ocupa de
la interpretació de les cultures en lloc de la descripció i explicació dels
fenòmens; un clar exemple de la distancia d’aquests dos enfocaments el trobem
en los argonautas del pacífico occidental de Malinowski, on s’estableix un mètode de
treball rigorós de recollida de dades i explicació sobre la vida social,
religiosa i econòmica dels habitants de les Trobriand, tot fixant-se en el
sistema d’intercanvi que els indígenes mantenien; i l’antropòleg innocent de Nigel Barley, que tot i fer un treball de
camp i d’observació participant, i de intentar comunicar-se amb la llengua nativa,
és una interpretació irònica i subjectiva no tan sols de la cultura dels
dowayos, sinó principalment de la antropologia oficial.
Tot i estar en l’època anomenada de la ciència,
tecnologia i informació ens continuem debatent entre positivisme i idealisme.
Totes les crítiques que es fan als post-modernistes i la hermeneútica per la
seva subjectivitat, no poden ignorar que la objectivitat de la ciència també és
un constructe cultural i que ens dona una visió també esbiaixada de la realitat
afavorint uns símbols i significats en detriment d’uns altres.
BIBLIOGRAFIA
Barley, Nigel. 2004. l’antropòleg
innocent. Barcelona. Edicions 62
Ember, C. i M. 1997. Antropologia
cultural. Madrid. Prentice Hall,
Farías Hurtado, I. 2002. Elementos para el Estudio
de la Cultura. Revista Mad. No.6. Mayo 2002. Departamento de Antropología.
Universidad de Chile
Kuper, Adam. 1999. Cultura,
la versión de los antropólogos. Barcelona. Ed. Paidós Laburthe-Tolra, P. i
Warnier, J. 1988. Etnologia i antropologia.
Madrid. Ediciones Akal
Llobera, Josep R.; Fonaments antropològics del comportament humà: El camp i el mètode de
l’antropologia, mòdul 1; Les eines conceptuals i teòriques de l’antropologia, mòdul
2. Barcelona. UOC.
Malinowski, B. 2001. los
argonautas del pacífico occidental. Barcelona. Ed.Península,
WEBGRAFIA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada