Psicoesborranys: Freud Vs Skinner

EL MALESTAR EN LA CULTURA

Freud va néixer al 1856 a Moravia, imperi austrohungares, fill de jueus, encara que ell es va declarar ateu. Va estudiar medicina, especialitzant-se en neurologia i s’interessà per l’estudi de les patologies psíquiques i la seva teràpia, treballant amb Breuer a Viena i Charcot a Paris envers la histèria. La investigació en el camp de la neurosis el portà al desenvolupament de la seva teoria psicoanalítica. Al 1938 va haver d’emigrar a USA a conseqüència del nazisme. Va morir al 1939.

“El malestar en la cultura” va ser publicat al 1930 com a continuació de “Tótem i tabú” (1912) i “el porvenir de una ilusión” (1927). Aquest assaig és una reflexió sobre la influencia de la cultura en la construcció de la personalitat i la cerca impossible de felicitat del ser humà en aquest context cultural, suggereix analitzar i modificar la cultura per a que el seu control no ens faci tan infeliços. Al capítol 5 de l’assaig tracta dels sacrificis que la cultura exigeix a l’individu, tals com la renuncia a la satisfacció sexual o a la agressivitat. Critica el precepte cristià d’estimar a tothom inclòs als enemics, adduint que els altres desperten els instints agressius apart del sexuals, aquesta agressivitat és la que fa imposar a la cultura preceptes per a regular la relació entre persones, encara que els aspectes sublimats d’aquestes pulsions són necessaris per al progrés de la cultura. Tota aquesta repressió fa que l’home no pugui aconseguir la felicitat dins la cultura, però necessita la societat i renuncia a la llibertat dels instints envers la seguretat.

Al text hi trobem reflectida la teoria estructural de la personalitat que va publicar al 1923 “The Ego and the Id”, que proposa tres instàncies principals, el jo, com a l’individu que lluita entre la pressió de les seves pulsions sexuals i agressives(allò), i les normes imposes per una cultura, el súperjo. L’allò és el nucli primitiu i inconscient de la personalitat, on es troben les pulsions que es regeixen pel principi del plaer immediat, font d’energia per al jo i el súperjo que es desenvolupen amb la interacció amb el món exterior. La interacció amb el món exterior modifica una part d’allò que origina el jo que manté l’equilibri amb el món exterior i el defensa de les exigències de l’allò i dels perills del món real, per a la qual cosa es regeix pel principi de realitat, aquest jo és conscient en el que fa referència a la percepció, memòria, activitat motora i llenguatge però majoritàriament inconscient envers els mecanismes de defensa repressors de l’allò. Les normes imposes per la cultura el jo les interioritzarà a partir de les pautes morals que li donen els pares i aquesta interiorització dona origen a la tercera instància, el súperjo que representa el que és cultural - col·lectiu, la seva funció es la consciència moral, censura onírica, repressió i enaltiment dels ideals.

Freud utilitza conceptes psicoanalítics per a la explicació del malestar que l’home sofreix dins del mon social per exemple quan ha de reprimir els instints agressius i sexuals, les pulsions, que són forces internes que ens porten a la satisfacció del desig d’un objecte per a la obtenció d’un fi , la satisfacció de la pulsió provoca plaer, hi ha diferents tipus de pulsions, sexual, autoconsevació, i mort, la seva repressió comporta angoixa. Quan parla del narcisisme de les petites coses, fent referència a la dificultat que te l’individu per estimar a l’altre, ja que es una conducta que ha d’aprendre. Quan es refereix a la seva primitiva forma anal com a dificultat per a prescindir de les possessions, fent referència als estadis de l’evolució de la personalitat sexual: 1a etapa oral, base per a la relació amb els altres; 2a etapa anal: ha d’aprendre conductes que el fan prescindir de la seva possessió; 3a etapa fàl·lica (te lloc el complex d’Èdip), etapa important ja que permet acceptar la realitat al acceptar la relació del pare amb la mare i identificar-se amb els seus progenitors; 4a etapa de latencia, on la curiositat passa de la sexualitat al món que l’envolta; 5a etapa genital, on ha d’aprendre a separar-se dels pares. I per últim la sublimació quan es refereix a la satisfacció dels instints mitjançant formes acceptades socialment i que fan possible la cultura i el progrés.

WALDEN DOS

Skinner neix a Pensilvània, USA, al 1904. Volia ser escriptor però davant la seva frustració comença a llegir a watson i Rusell i estudia filosofia. Es torna conductista sense haver estudiat psicologia, aquesta corrent va ser molt ben acollida a Amèrica pel seu pragmatisme. La educació en el seu sentit més ampli va ser una de les seves àrees d’investigació. Skinner compartia amb Watson la visió determinista del home, el qual el definien com un producte manufacturat per la societat, es a dir la seva conducta esta determinada pel context, i es podia predir i controlar en vista a la eficàcia, l’ordre i el progrés. però diferien en com s’aprenia aquesta conducta, per Watson l’aprenentatge succeïa a partir del condicionament clàssic que per Skinner eren actes reflexes que serveixen per explicar comportaments elementals però que no expliquen les conductes més complexes en que l’individu no és passiu sinó que opera en el seu ambient. Mor al 1990 de leucèmia.

A la introducció de “Walden dos” trobem una descripció de la situació històrica i social de la època: els EE.UU. estan sortint de la depressió del anys 30 i acaba de participar en la 2na guerra mundial, i és quan aborda la qüestió de la societat ideal, la novel·la va ser publicada al any 48, però la influencia d’aquest disseny d’una societat utòpica es va popularitzar a partir dels anys 60 amb el conflictes socials de l’època. En aquesta novel·la va utilitza la tecnologia de la conducta per a crear una comunitat que resol tots el problemes que la societat actual té com la violència, la pobresa, la contaminació, l’esgotament dels recursos naturals o la superpoblació i també les qüestions més pràctiques de la vida quotidiana com el treball, la educació, el temps de lleure o les relacions personals. Ha rebut moltes critiques dels que defensen la llibertat del ser humà a la qual cosa va respondre amb altres llibres com “Más alla de la libertad y la dignidad”1971 argumentant que la idea d’un home lliure és una fal·làcia que dona l’esquena a la realitat dels condicionaments que fa que actuí d’una o altra manera, si la persona deixa aquesta fal·làcia i investiga quins son aquests condicionaments podrà manipular-los i llavors aconseguir ser feliç.

En que es fonamenta aquesta tecnologia de la conducta capaç de resoldre els problemes i conflictes de la societat? A la introducció de “Walden dos” trobem una anàlisi de les causes del conflicte les quals provenen d’un ambient i un reforçament de conductes inapropiades. La solució es troba en la modificació d’aquest ambient creant comunitats petites programades per no crear necessitats fictícies que afavoreixen un consumisme desorbitat, on la educació pugui ser programada i organitzada sense deixar res al atzar, o amb un repartiment del treball adequat per a poder gaudir d’un temps de lleure enriquidor, modelant la conducta adequada amb contingències de reforçament.

L’home és un producte del medi ambient, Skinner no nega la influencia de la genètica però no li concedeix cap rellevància a l’hora del anàlisi de la conducta i la seva modificació. En canvi l’ambient és el que crea les conductes de tal manera que coneixent les lleis de comportament i aprenentatge, tenint la informació correcta sobre les variables rellevants que actuen en una determinada situació i canviant-les de la forma pertinent en el moment oportú, les conductes es poden modificar, modelar, de la manera desitjada. I quines són aquestes lleis? Segons Skinner el comportament està en funció de les conseqüències immediates a una conducta emesa en un ambient concret, segons les quals s’altera la probabilitat de que aquesta conducta aparegui de nou en aquest context i en altres semblants. L’ambient no provoca comportaments, els selecciona, mantenint uns, incrementant o eliminant uns altres. Qualsevol forma de conducta és una resposta a una situació, si aquesta queda reforçada positivament es repetirà fins conforma una estructura de comportament estable, que podrà ser substituïda per una altra que el satisfaci més. Les persones aprenen a manipular els ambients a través d’aquest condicionament operant, les conductes correctes s’aconsegueixen per aprenentatge gradual en funció de les recompenses que afavoreixen estes conductes.

Aquesta enginyeria de la conducta aplicada a una societat ideal comporta el disseny i organització d’uns contingents de reforç que impliquen una relació de tres termes: un estímul antecedent, la resposta operant i la conseqüència. L’estímul antecedent informa al subjecte del que succeirà si es comporta d’una manera o d’altra, aquest pot augmentar (estímul discriminatori) o disminuir (estímul delta) la probabilitat de resposta.

Al text es reflexiona sobre la utilitat del càstig per a modificar la conducta de delinqüents i criminals, el càstig per a Skinner no és útil, ja que si la presentació d’un estímul aversiu fa que la probabilitat d’aparició d’una conducta decreixi, quan l’estímul no és present la probabilitat de que aquesta conducta torni aparèixer augmenta, ja que el reforç negatiu no extingeix conductes sinó que les crea.

L’exemple el tenim més endavant quan parla de la evitació política a “Walden dos” , on la política seria l’estímul aversiu que s’evita creen noves conductes, es dir noves maneres d’organitzar-se.

FREUD VERSUS SKINNER

Els dos autors fan una anàlisi i una reflexió de la societat i l’individu des de dos perspectives psicològiques ben diferents el conductisme radical de Skinner i el psicoanàlisi de Freud.

Freud descriu un home determinat per les experiències infantils i l’inconscient, conceptes que per Skinner no són més que constructes sense cap validesa per a la explicació de la conducta construïda amb la interacció amb l’ambient que per Freud es converteix en repressor de l’individu, no obstant aquesta repressió conformarà la personalitat de l’individu, terme que per Skinner es també un altre constructe.

La visió pessimista que es desprèn del text de Freud té en comú amb Skinner que els dos reconeixen els problemes i conflictes de la societat, però la forma de resoldre-ho és ben diferent, mentre que Freud fa palesa la seva cultura jueu - cristiana condemnant a l’home a la infelicitat eterna a causa dels seus impulsos, Skinner creu en la ciència de la conducta per millorar la societat i aconseguir un home feliç. En quan a la bondat de l’home, Freud descriu un home de naturalesa egoista i agressiva, incapaç d’estimar als altres i amb un cert fons xenòfob en contraposició a la idea de Skinner que veu un individu producte de les circumstancies, la bondat del qual es pot modelar creant l’ambient adequat.

Tots dos descriuen homes que no són responsables dels seus actes, però mentre que Freud argumenta la necessitat d’unes normes repressores i autoritàries per fer funcionar una societat de persones individualistes que busquen la satisfacció personal, potser estaríem parlant de capitalisme?; Skinner proposa el disseny d’una societat ideal, utòpica i bona on la comunitat passa a ser el més important, on el càstig es rebutjat per modelar les conductes transgressores i s’opta per substitucions de conductes i modificacions de l’ambient, ens estarem referint a un socialisme llibertari?

REFLEXIONS

Els estudis i conceptes d’aquests dos autors són extensos i amplis en el sentit que donen una explicació completa del ser humà i la societat-cultural en la que estem immersors. He de reconèixer que els dos autors m’han despertat l’interès pel conductisme i pel psicoanàlisis i m’han deixat la impressió de que tots dos descriuen la psicologia individual i social des de dos perspectives que no s’exclouen, una més molecular, la de Skinner, i la de Freud més molar, encara que alguns postulats, com la negació per part del conductisme de la personalitat, semblen completament oposes.

La psicologia de Freud en un primer moment em va semblar molt masclista, on la dona tan sol existeix com a mare o com a objecte sexual, però si analitzem el context històric es fàcil entendre el per que. Aquest mateix context repressor sexualment va deure influir en que veies com a causa de la conducta els impulsos sexuals i que arribes a generalitzar de tal forma que no tingues en conte les diferencies culturals. Però també se li ha de reconèixer el mèrit de desvetllar la importància que la sexualitat posseeix encara que no tota la influencia que ell li va donar, ja que és un del temes que més controvèrsia continuen generant en les relacions personals, en la maduració individual i en la societat.

El determinisme dels dos no crec que siguin tan devastadors de la “llibertat”, la influencia de la biologia, la genètica i l’ambient en l’individu no és podent negar, descobrir com ens determinen i ens causen conflictes no em sembla una pèrdua de llibertat més aviat la manera més intel·ligent per a poder modificar aquestes determinacions per afavorir un desenvolupament personal i social més satisfactori. Però aquí ens trobem amb una problemàtica, el control, qui ha d’exercir aquest control? La resposta comporta un cert malestar però això no ens pot fer negar la realitat. Al menys si que ens pot servir per estudiar de quina manera som controlats i a que es deuen els nostres comportaments.

BIBLIOGRAFIA

Freud, Sigmund.2002. El malestar en la cultura. Madrid: Alianza Editorial.

Skinner, B.F.1984. Walden dos. Barcelona: Ediciones Martínez Roca.

Skinner, B.F. 1972. Más alla de la libertad y la dignidad. Barcelona: Editorial Fontanella.