EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE L’ESTUDI DE LA CONSCIENCIA
L’ESCOLA DE WÜZBURG:
La investigació dels pensaments sense imatges
la comença O. Külpe (1876-1963), estudiant de Wundt, sent professor a la
universitat de Wüzburg on amb la col·laboració de K. Marbre (1869-1915) van
crear un laboratori de psicologia. Es dedicaren a l’estudi dels processos
mentals, de les experiències que no es podien classificar en cap dels processos
conscients coneguts i tampoc es deixaven descompondre en cap tipus de procés
elemental, els quals eren un tipus de pensament difús i abstracte, no lligat a
cap imatge ni sensació, els continguts abstractes. Utilitzen un altre grau
d’introspecció al que van anomenar “auto observació experimental”, amb
exercicis mentals més difícils per estimular el pensament en el subjecte,
entrenat i amb un nivell alt d’educació. Watt (1879-1925) va donar rellevància
a la importància de la tasca en la determinació de la direcció del procés del
pensament amb un apropament a la psicologia de l’acte. Bühler (1879-1963) va
emprar exercicis mentals més complicats i va introduir preguntes en el mètode
d’auto observació.
LA GESTALT
S’investiga quin és el procés per arribar a
la solució d’un problema en una situació donada, en els seus experiments van
observar que després d’un període llarg sense trobar la solució aquesta esdevé
de sobte, el subjecte ha entès la situació i a partir d’aquest moment la
resolució ja no te cap misteri, el subjecte ha après. Aquest moment crític ens
condueix a l’insight de la psicologia de la Gestalt, descobert per Köheler
(1887-1967) durant els seus anys d’investigació a les canàries amb mones.
L’aprenentatge no es tractaria d’un procés mecànic d’assaig i error com creia
Thorndike, ja que la solució no arriba per atzar, sinó fruit de la comprensió
de la situació en la seva estructura global, i de la seva posterior
reestructuració: el subjecte percep una nova situació en la qual entén allò que
ha de fer per tal d’assolir la finalitat que perseguia. A més en aquest aprenentatge intervenen un
sistema de forces i tensions(impulsos, desitjós, i motivacions) que ens remeten
al concepte de camp psicològic desenvolupat per Koffka i Lewin.
El caràcter anti - consciència caracteritza
el conductisme, iniciat amb J. Watson que va anomenar a tot el camp de
psicologia “conductisme” al 1913 en donar a conèixer la seva proposta en
“Psychology as the behariorist views it”,
i que va dotar a la psicologia d’una teoria i metodologia que complia
els requisits per convertir-se en una ciència. En aquesta proposta es descriu
la conducta com quelcom observable, a partir de la seva observació es pot
arribar a predir i controlar la conducta en vista a la eficàcia, l’ordre i el
progrés.
PSICOLOGIA COGNITIVA:
COMPUTACIONALISME
La comparació amb l’ordinador ens situa dins
la psicologia cognitiva que neix als anys 50 i es consolida als 60. Des
d’aquesta perspectiva es qualifica al ser humà de processador d’informació i és
subratlla que aquest processament, programació, es pot estudiar sense tenir
present el cervell, el hardware, i els seus fonaments neuropsicològics. Es
proposa la possibilitat d’estudiar el procés d’informació de la ment,
utilitzant programes que simulen els comportaments pronosticats, utilitzant el
llenguatge lògic, tal com Newell i Simon van fer amb el programa Teoric Logic
que simulava el raonament humà en la demostració de teoremes matemàtics (1956),
amb una interpretació literal de la metàfora “ment - ordinador” propòsit teòric
que ens porta al paradigma còmputs sobre representacions o computacionalisme.
Es fa referència a la interdisciplinarietat
d’aquesta ciència cognitiva ja que es pretén avançar no tan sols en psicologia
sinó en la investigació de la Intel·ligència Artificial, promovent un
intercanvi fluït entre científic procedents de diverses especialitats: físics,
lingüistes, psicòlegs, matemàtics, etc
.
.
L’ESTUDI DE LA CONSCIENCIA
Descartes i Locke van ser els dos filosofes
més importants que van estudiar la ment humana, d’ells obtindríem les dos
corrents que han marcat la historia del pensament: el racionalisme i el
empirisme.
Per Descartes hi havia un dualisme la “res
extensa”, el món material que funciona per lleis mecàniques que la ciència pot
explicar; i la “res cogitant”, el jo pensant que capten les persones quan
reflexionen sobre si mateixes però inaccessible pels demés, i les propietats de
la qual són el pensament i la voluntat que no poden ser explicats per la
ciència mecanicista.
Aquest dilema donarà lloc al desenvolupament
posterior en el SXX de les diferents escoles psicològiques:
a)
Fer
una psicologia mentalista, centrada en la experiència subjectiva, on el
mètode és la introspecció que tantes suspicàcies va desperta en la ciència.
b)
Fer
una psicologia materialista i reduccionista en que tot és matèria, en
que la ment és una activitat i està sotmesa a les mateixes lleis del món físic,
perdent les qualitats distintives de la ment, el pensament i la
voluntat.
La primera visió va dominar fins el
començament del SXX en tan que la visió reduccionista va fer-ho entre 1913-1950
aproximadament.
El SXIX està considerat com el segle del
naixement i establiment de la psicologia científica i el SXX el de la seva
expansió i del sorgiment de les escoles. Són anys de convulsions socials,
canvis polítics i valors que fan possible el naixement de la psicologia
experimental, i les dos guerres mundials afavoriren el domini d’una psicologia
útil i aplicada.
L’enfoc de la psicologia i el seu posterior
desenvolupament no va ser el mateix, si a la vella Europa va néixer, el seu
desenvolupament va tenir lloc a EE.UU. Mentre que a Europa es feia una psicologia
del contingut i clínica a EE.UU. es decantaven per una psicologia
pragmàtica, com la seva mentalitat, que estudiava les funcions de la
ment i la seva utilitat.
T.H. Leahey distingeix tres formes
fundacionals: la psicologia de la consciència per Wundt, la psicologia de
l’inconscient per Freud i la psicologia de la adaptació a Gran Bretanya i Nord
Amèrica, que sorgeixen de dos visions filosòfiques diferents de la persona i
del món, a l’Oest i a Alemanya; mentre que el primer era empirista,
associacionista, atomista, utilitarista i preocupats pels drets i felicitat
individuals, Alemanya era nacionalista i romàntica i es caracteritzava per un
racionalisme anti-individualista i poc pràctic, considerant l’individu un
servidor de l’estat. Les tres van tenir d’una manera o altra present la
consciència en els seus estudis i investigacions.
Els corrents que hem analitzat al principi
del treball pertanyen a quatre de les escoles representatives de la historia de
la psicologia, sent un exemple de la evolució de l’estudi de la consciència. L’
Escola de Wüzburg i la Gestalt correspondrien a la seva vida, el conductisme a
la seva mort i el cognitivisme la qual enfoca l’estudi de la consciència
d’una manera molt diferent a la seva resurrecció .
LA PSICOLOGIA DE LA CONSCIENCIA
Neix com a producte de la mescla de la filosofia
de la ment i la fisiologia. Wundt (1832-1920),
va establir la consciència com l’objecte de la psicologia, aquest estudi
implicava determinar els elements de la consciència (sensacions,
sentiments i imatges) i les lleis que regien la combinació d’aquests
elements. L’apercepció era un acte voluntari mitjançant el qual
controlem i donem unitat sintètica a la nostra ment. Va adoptar els mètodes
d’investigació de la fisiologia i la introspecció experimental
per estudiar els processos mentals més simples deixant els processos
superiors per a l’estudi històric del comportament humà.
Les seves teories van arribar a EE.UU.
principalment per mig d’un dels seus alumnes, E.B. Tichener (1867-1927) que oposa el seu estructuralisme al
funcionalisme vigent a Amèrica, crear el seu grup apart de l’APA, “Psicologos
experimentales” que van arribar a ser fonamentals per al moviment de la
psicologia cognitiva als anys 50-60. Enemic tan del funcionalisme com del
conductisme i rival de la psicologia de l’acte i el pensament sense imatges, l’estructuralisme
va morir amb ell.
L’ESCOLA DE WÜRZBUG: O. Külpe (1879-1963)
com hem vist es va allunyar de les teories del seu mestre. Proposà que en
alguns pensaments no existeixen imatges (Binet a Paris i Woodworth a
Nova York van obtenir semblants resultats) i va contradir les explicacions
associacionistes dels processos mentals superiors que tradicionalment es venien
acceptant, la ment és activa i regula el curs del pensament i dirigeix l’acció.
El seu mètode introspectiu era una introspecció sistemàtica per
observar el pensament tal i com apareixia.
Es va crear una controvèrsia sobre
l’inconscient, lo que no es conscient no és mental sinó fisiològic i per tan no
forma part de la psicologia, Freud va rebre les mateixes crítiques; i aixecà
sospites de que l’ introspecció era un mètode poc vàlid i aquest argument va
ser utilitzat per Watson al 1913 per atacar el mentalisme. El seu concepte de
disposició va tenir sentit pels psicòlegs funcionalistes americans interessats
en les operacions mentals i els conductistes van reinterpretar aquest concepte
com l’establiment de tendències determinants en la conducta en lloc de la ment.
La escola va desaparèixer al 1909 quan Külpe
es va incorpora a la universitat de Bon.
LA PSICOLOGIA DE LA GESTALT: A la EW es van formar
Max Wetheimer (1880-1943) i Kurt Koffa (1886-1967) els quals juntament amb
Köheler (1887-1967) van ser els representants més importants de la psicologia
de la Gestalt. Va ser l’escola més important a Alemanya amb la crisis de Wundt
i fins l’arribada dels nazisme que els obliga a emigrar a EE.UU.
La seva metodologia es basava en la
descripció dels fenòmens mentals i control de les condicions objectives i
subjectives en les quals aquests es produïen, els seus experiments eren amb subjecte
únic. El seu principi fonamental es que
el tot és més que la suma de les parts, pues moltes de les seves
propietats no són derivades de elles quan se les pren aïlladament sinó que són
relacions que sorgeixen quan són reunides en alguna de les seves possibles
formes. Les qualitats sensorials tenen un caràcter secundari i apareixen
posteriorment com a resultat d’algun tipus d’abstracció o elaboració analítica
de la experiència.
Lluitaren contra les posicions que veien a
les persones i les cultures com màquines, o com res més que una col·lecció de
parts més simples, tot i que no van postula una ment activa. Van desenvolupar
la psicologia de percepció: la percepció no està determinada per l’estímul sinó
que és més aviat la percepció la que configura els estímuls i els confereix una
estructura i significació. Aquesta i el phenomen PHI han esta incloses en
qualsevol psicologia perceptiva posterior, no obstant la seva teoria no va
encaixar als Estats Units, i va desaparèixer amb la mort dels seus representants.
EL FUNCIONALISME
A EE.UU. la psicologia es va assentar
ràpidament i es convertir al poc en una ciència nord-americana, mentre que a
Europa avançava lentament. Aquesta psicologia no seria la tradicional de la
consciència, la influencia de la psicologia adaptativa britànica farien que es
tendís a estudiar la conducta. No obstant des de Spencer a James la psicologia
de la adaptació va continuar sent una ciència de la vida mental, la consciència
estava estretament lligada a la conducta, era el que relacionava l’estímul amb
la resposta, per James era la que decretava la supervivència, la que ordenava
al cos el seu comportament adaptatiu.
El funcionalisme és la psicologia de les
utilitats fonamentals de la consciència. L’objecte d’estudi era la predicció i
control de la conducta per a facilitar l’ajustament a l’ambient i defensaven
qualsevol mètode capaç d’oferir informació útil, incloent la investigació amb
animals. Es pregunta perquè som conscients i com ens adaptem a l’entorn. Això
explica la dificultat per a que la psicologia de la consciència penetres a
EE.UU. i xoques amb la psicologia funcionalista americana que al contrari que
la primera actualment forma part de les bases teòriques de totes les
psicologies. J.Dewey (1859-1952) amb el seu concepte d’arc reflex i el seu
deixeble J.R. Angell (1869-1949) són dos dels representants més importants.
El conexionisme de E.L. Thorndike (1879-!949) va formula la llei bàsica de
l’aprenentatge operant, la llei del efecte i a traves del seu treball amb
animals la doctrina de que la consciència no era necessària per a
l’aprenentatge.
Com hem dit J.B.Watson (1878-1858) al 1913 al
seu manifest redueix la psicologia a la ciència de la conducta, prescindeix de
la consciència i la introspecció, defensant uns mètodes estrictament
experimentals i la seva meta es predir i controlar la conducta.
El nucli del conductisme és la metodologia,
treball amb animals i l’esquema general de estímul - resposta per a la teoria
de l’aprenentatge que va prendre diverses formes en mans de Watson, Hull
(1884-1952), Tolman (1886-1959)i Skinner(1904-1990).
Tolman va incorpora fenòmens considerats
mentalistes, per ell la conducta es propositiva i cognitiva. Va conjugar
l’objectivitat amb l’estudi dels processos psicològics centrals que va ser clau
en la posterior evolució del pensament psicològic.
El conductisme de 3a generació sota els
plantejaments de Hull intenta interpretar els processos superiors en termes
d’estímuls i respostes centrals i acceptar que aquests processos característics
dels humans són més complexos que la dels organismes inferiors. També
reconeixen i treballen amb la conducta encoberta simbòlica i cognitiva.
LA PSICOLOGIA COGNITIVA
Durant la època del predomini del conductisme
van haver tota una sèrie de corrents que tractaren les qüestions relacionades
amb la cognició humana: Piaget a Suïssa, Vygotsky i Luria a la Unió Soviètica,
el psicoanàlisi, la Gestalt i fins i tot Tolman.
Com hem dit el cognitivisme ha dominat la
psicologia des de mitjans del SXX desplaçant el conductisme. Els dos temes que
va deixar a part el conductisme i que tornarien a ser centrals per a la ciència
cognitiva foren el pensament i el propòsit. El desenvolupament de maquines que
podien emular el pensament abstracte i la conducta propositiva van permetre que
la psicologia els tornes a estudiar.
Broadbent (1958) va crear un primer model del
processament humà d’informació en una sèrie d’etapes que es pot representar
gràficament en forma de diagrama de fluix. G. Miller i J. Bruner van fundar el
Centre d’Estudis Cognitius, i es proposar substituir l’esquema ER per un altre
la unitat TOTE (test, operar, test, exit). Ulric Neisser al 1967 va batejar el
nou corrent amb el seu llibre “Psicologia Cognitiva”.
La psicologia cognitiva va produir una
innovació conceptual introduint conceptes que el conductisme havia oblidat, no
obstant no s’ocupa de la ment tal i com la experimentem, sinó de la ment
computacional. La ment no equival a
consciència, és un sistema de còmput les operacions del qual són habitualment
inaccessibles a la consciència del subjecte i s’estudia des de fora, per
inferències de la conducta observable. No es fa servir la introspecció perquè
el que interessa són aquells aspectes als quals no tenim accés conscient. I en
va reinterprar d’altres en clau cognitiva. Va absorbir més que elimina molts
dels conceptes del conductisme, les unitats mínimes seran els fenòmens mentals,
de E-R es passa a la entrada d’informació, registre, transformació i sortida.
La metodologia com un conjunt de principis que tenen que guiar la investigació
científica seran els mateixos que els establerts pel conductisme.
La psicologia cognitiva ha recuperat la ment,
però no el subjecte. Els aspectes del comportament humà que han presentat més
problemes a l’hora d’intentar simular-los i que plantegen un problema a la
metàfora ment - ordinador són la versatilitat del nostre funcionament, la
nostra capacitat adaptativa, la diferent capacitat d’aprenentatge, la
influencia del contingut en el nostre comportament i del context històric i
social, la consciència i el propòsit.
BIBLIOGRAFIA
Stany, Anna.1999. Vida, muerte y
resurrección de la conciència. Barcelona, Ediciones Paidós Ibérica
Leahey, T. H. 1998. Historia de la Psicología, principales corrientes en el pensamiento psicológico. Madrid: Prentice Hall
Iberia.
WEBGRAFIA
http://es.scribd.com/doc/59966565/1959-a-Review-of-B-F-Skinner-s-Verbal-Behavior
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada