19 de febrer del 2012

Publicitat i control social


“VEET LA SENSACIÓN QUE SIEMPRE TE ACOMPAÑA”, o
la construcció social de la realitat

He escollit l’anunci  televisiu d’un depilatori químic per a dones: Veet. Un anunci que utilitza el llenguatge tan escrit, com oral (en off) per fixar  el missatge icònic que en aquest cas és força explícit, les avantatges de l’ús del producte. El missatge que es treballa amb una veu femenina madura i asèptica és: “la revolución está en depilar-te sin cuchillas, nuevo Vet Rasera”,“el gel de crema que solo en 3minutos”, , “Te deja las piernas suaves, hasta el doble de tiempo que con las cuchillas”, “sin cortes i sin que la piel raspe”. “si todas las cosas durasen tanto”, i finalitza dient: “Vet la sensación que siempre te acompanya”. Aquest missatge guia la narració en que el personatge principal és, com no, una noia jove, sana, bonica, dinàmica i feliç que no para de cantar mentre es depila unes cames ja depilades, en un bany enorme de disseny, amb la companyia d’un home jove que es desperta per mirar-la encantat amb barba de dos dies i al que rebutja perquè raspa.

L’anunci utilitza tota una argumentació i retòrica per convèncer. Amb “revolució” sembla  que es fa referència a la ciència, per indicar que es un producte renovat que funciona millor que abans, sense mencionar que es un producte químic agressiu, això si, a la pantalla en lletra petita apareix: “leer instrucciones antes de usar”, les instruccions et diuen que els 3’ es  converteixen en més temps, que pot haver un perill d’irritació i cremades, que no es pot prendre el sol, i no t’avisen de l’olor forta del producte. S’utilitza el temps de duració de la depilació com a reclam i es subratlla per escrit, però no s’especifica el temps en números perquè llavors deixaria de ser tan atractiu i es podria comparar amb altres mètodes que duren més, i s’intenta donar una sensació de per a sempre, quan no és  per sempre ja que abans de poder-la tornar a utilitzar,  t’ha de créixer prou el pel, creixement que comença al dia següent, i raspa i pica. També apreciem com es juga amb la valoració irònica i comparativa del plaer obtingut amb el seu company.

El sociòleg Jesús Ibáñez diu que “La publicidad es un dispositivo de domesticación que inscribe en el cuerpo de los consumidores y de las consumidoras la necesidad y el deseo de consumir. Para ello, crea una simulación imaginaria del mundo real, recrea el mundo, lo simula (...) y los productos son transformados en signos que están hechos para cubrir la ausencia de las cosas, de modo que lo artificial aparece como natural, lo inconfortable como confort, la opacidad brilla y la fealdad se transforma en belleza”.

15 de febrer del 2012

Globalització


“La globalización se puede definir como el proceso mediante el cual los mercados y la producción de diferentes países están volviéndose cada vez más interdependientes debido a la dinámica del intercambio de bienes y servicios y a los flujos de capital y tecnología. No se trata de un fenómeno nuevo, sino de la continuación de desarrollos que habían estado funcionando durante un tiempo considerable.” (Comissió  Europea,1997). 


Aquesta, i altres definicions que subratllen la perspectiva econòmica del procés, es discutida pels qui consideren que la globalització «es un proceso de dominación y apropiación del mundo en términos político-militares, financiero-tecnológicos y socio-culturales», en la línia del pensador llatinoamericà Pablo GonzálezCasanova.

McLuhan fou el primer en utilitzar la paraula globalizació, en els anys 60 explicà, que els avenços en la electrònica y les comunicacions portarien al món a crear una “aldea global” on els fets serien coneguts por tots els habitants del globus. El producte que es consumeix pot estar sent finançat per un país, dissenyat i programat en un altre i fabricat por un tercer, distribuït des  de un quart  país y venut en totes les ciutats de la terra.

Postmodernisme

© José Luis López Rubiño

Postmodernisme
El postmodernisme es dirigeix a la crítica de la ciència a través de dos arguments interrelacionats, i els dos subjectius. D’acord amb l’argument epistemològic l’antropologia a causa de la subjectivitat del seu objecte d’estudi: l’home, no pot ser una ciència, i a la vegada la subjectivitat humana exclou la possibilitat de que  la ciència pugui descobrir veritats objectives. La objectivitat és una il·lusió de la ciència en funció d’un argument ideològic que debilita els grups oprimits, dones, ètnies, gent del tercer món (Spiro 1996).

Postmodernisme significa, literalment, després de la modernitat, i es refereix a la dissolució de les formes socials associades a la modernitat. El terme modernitat s’ha desenvolupat amb el capitalisme, i implica la progressiva racionalització i diferenciació econòmica i administrativa del món social (Sarup 1993). Als anys 80 canvia el context polític- ideològic en el món. Són els anys del neoconservadurisme, el que després es va dir neoliberalisme o pensament únic, i són els anys de la difusió del postmodernisme com a proposta filosòfica de moda.

D’acord amb the Encyclopedia of Cultural Anthropology (Ryan Bishop,1996), el postmodernisme és definit com un moviment eclèctic que sorgeix de l’arquitectura i la filosofia. El terme es començà a utilitzar en els 70 en relació a la arquitectura. Exposa un escepticisme sistemàtic basat en la teoria de la perspectiva i que aplicat a la Antropologia passa de la observació d’una societat particular a la observació de l’antropòleg observador. A més es centra en les tensions entre les diferencies i similituds que esclaten dels processos globalitzadors.

Els postmodernistes han estat dividits en dos grups: els escèptics, extremadament crítics amb la persona moderna, consideren la persona com una convenció lingüística, també rebutgen la comprensió moderna del temps i la teoria : cap teoria pot ser considerada millor que una altra, ja que totes distorsionen i limiten. I els positius que també rebutgen la possibilitat d’una teoria que contingui la veritat, però que creuen que ha de ser transformada en lloc d' abolida; no són tan rígids i defensen moviments per la pau, ecologistes i feministes (Rosenau 1992).

12 de febrer del 2012

Clifford Geertz


Clifford Geertz

Antropòleg cultural que neix a San Francisco, Califòrnia, USA, al 1926. Al 1950 es llicencia en filosofia a l’Antioch College i al 1956 es doctora en antropologia a la universitat de Harvard. Ensenya antropologia a les universitats de Califòrnia (1958-60) i Chicago (1960-1970). Al 1970 constitueix l’Escola de Ciències Socials a The Institute for Advanced Study, princenton. Mort al 2006.

Era membre de l’American Academy of Arts and sciences, de l’American Philosophical Society i de la National Academy of  Science, i soci de la British Academy.
Les seves expedicions a Java (1953-4) i Balí (1957-8) van donar una sèrie de treballs en torn la economia, el canvi social i la religió. Entre 1965-71 treballa intermitentment al Marroc i escriu un estudi comparatiu del Islam a Java i el Marroc.

Aportacions a l’antropologia i orientació metodològica
Des de finals de la dècada dels 60 Geertz es situa dins la antropologia simbòlica, proposa una analogia entre les ciències socials i la interpretació de textos, senyalant que el propòsit de l’antropologia es donar una interpretació dels significats socials connectats amb les pràctiques socials i les institucions de societats particulars, en lloc de perseguir explicacions causals i prediccions, es a dir, proposa una antropologia concebuda com un acte interpretatiu.