“VEET
LA SENSACIÓN QUE SIEMPRE TE ACOMPAÑA”, o
la
construcció social de la realitat
He
escollit l’anunci televisiu d’un
depilatori químic per a dones: Veet. Un anunci que utilitza el llenguatge tan
escrit, com oral (en off) per fixar el
missatge icònic que en aquest cas és força explícit, les avantatges de l’ús del
producte. El missatge que es treballa amb una veu femenina madura i asèptica
és: “la revolución está en depilar-te sin
cuchillas, nuevo Vet Rasera”,“el gel
de crema que solo en 3minutos”, , “Te
deja las piernas suaves, hasta el doble de tiempo que con las cuchillas”, “sin cortes i sin que la piel raspe”. “si todas las cosas durasen tanto”, i
finalitza dient: “Vet la sensación que
siempre te acompanya”. Aquest missatge guia la narració en que el
personatge principal és, com no, una noia jove, sana, bonica, dinàmica i feliç
que no para de cantar mentre es depila unes cames ja depilades, en un bany
enorme de disseny, amb la companyia d’un home jove que es desperta per mirar-la
encantat amb barba de dos dies i al que rebutja perquè raspa.
L’anunci
utilitza tota una argumentació i retòrica per convèncer. Amb “revolució”
sembla que es fa referència a la
ciència, per indicar que es un producte renovat que funciona millor que abans,
sense mencionar que es un producte químic agressiu, això si, a la pantalla en
lletra petita apareix: “leer
instrucciones antes de usar”, les instruccions et diuen que els 3’ es converteixen en més temps, que pot haver un
perill d’irritació i cremades, que no es pot prendre el sol, i no t’avisen de
l’olor forta del producte. S’utilitza el temps de duració de la depilació com a
reclam i es subratlla per escrit, però no s’especifica el temps en números perquè
llavors deixaria de ser tan atractiu i es podria comparar amb altres mètodes
que duren més, i s’intenta donar una sensació de per a sempre, quan no és per sempre ja que abans de poder-la tornar a
utilitzar, t’ha de créixer prou el pel,
creixement que comença al dia següent, i raspa i pica. També apreciem com es juga amb
la valoració irònica i comparativa del plaer obtingut amb el seu company.
El
sociòleg Jesús Ibáñez diu que “La publicidad es un dispositivo de
domesticación que inscribe en el cuerpo de los consumidores y de las
consumidoras la necesidad y el deseo de consumir. Para ello, crea
una simulación imaginaria del mundo real, recrea el mundo, lo simula (...)
y los productos son transformados en signos que están hechos para
cubrir la ausencia de las cosas, de modo que lo artificial aparece como natural, lo inconfortable como confort, la
opacidad brilla y la fealdad se transforma en belleza”.
