Efecte Stroop

Efecte Stroop: interferència d’un procés automàtic sobre un de controlat

En una tasca Stroop es presenten escrits els noms d’alguns colors en tinta de colors diferents als escrits, l’efecte stroop consisteix en un error o retard al dir  en veu alta el color en que estan escrites i ignorar el color que designa la paraula. Es considera que aquest efecte pot ser degut a una interferència d’un procés automàtic, ja que el subjecte no pot ignorar les característiques de l’estímul que no ha de ser atès, ja que aquest ha estat automatitzat . Es tracta d’una interferència semàntica, deguda a la automaticitat de la lectura, no es pot ignorar el color que representen  les paraules per lo tan s’ha d’invertir més recursos per inhibir aquesta automaticitat i poder controlar el procés de  reconeixement del color en que han estat escrites, ja que es produeix una competició entre totes dues informacions, fet que alenteix la resposta del subjecte.

Aquest aspecte ha estat confirmat pels subjectes als que se’ls hi ha fet l’entrevista, sentien com es bloquejaven al rebre dos informacions que implicaven dos accions contradictòries, davant  la qual cosa solien respondre fent gestos, exclamant-se, rient-se, etc., ha estat una experiència divertida i sorprenent al comprovar que no era tan fàcil ignorar el contingut semàntic de les paraules. Hi va haver qui distorsionà la mirada per no entendre les paraules, sense massa resultat.

Ansietat i cognició

1. Ansietat relacionada amb l’atenció selectiva: El camí de casa al treball el tinc completament memoritzat, i al mateix temps que camino vaig pensant, de tal manera que moltes vegades em creuo amb gent que conec i no els veig, en canvi quan tinc que creuar els carrers la meva atenció es dirigeix cap al tràfic.

Atenció selectiva: aquest fenomen d’esbiaix atencional consisteix en atendre preferentment els estímuls indicadors de perill o amenaça potencial, en aquest cas el tràfic, en comparació a altres estímuls neutres que es presenten al mateix temps, en aquest cas la gent. Les persones vivim en un món complex, amb una gran quantitat de demandes  que excedeixen les nostres capacitats per a respondre-les i inclòs per processar-les informacionalment; per tal de poder adaptar-nos eficaçment, l’ansietat contribueix a la activació del sistema defensiu, promovent a nivell cognitiu la priorització de processament d’estímuls indicadors de perill davant els neutres.

Pel que explica el camí al treball s’ha convertit en una tasca automatitzada. Hi ha activitats que amb la pràctica ja no necessiten del control de la nostra atenció per a poder-les fer, per la qual cosa els recursos queden lliures i disponibles per a poder fer altres activitats, en aquest cas escoltar les noticies. Ara bé creuar el carrer amb tràfic comporta una certa dificultat que només podem superar sota el control de la nostra atenció, en conseqüència utilitzarem tots els nostres recursos disponibles i ja no podrem atendre altres activitats com en aquest cas pensar per exemple en que faré per dinar. Com veiem l’atenció pot ser considerada el mecanisme controlador o regulador intern de la activitat cognitiva i de la conducta del subjecte, ja que actua seleccionant i facilitant la acció o una idea o inhibint o interrompent aquesta execució.