"El 1976, científics francesos
treballant en la mòmia de Ramsès II van descobrir que aquest faraó havia mort
de tuberculosi al voltant de 1213 a.C. El sociòleg de la ciència francès Bruno
Latour comenta sobre el fet: “Com va poder morir a causa d’un bacil que Robert
Koch va descobrir el 1882?”
Quan
es diu que la ciència ha fet un descobriment, socialment s’accepta que es un
fet irrefutable, que conte totes les garanties per ser cregut. La ciència
actualment és el deu de la nostra societat, que explica com és el món i la que
el transforma i decideix en gran mesura com serà.
En
realitat no sabem de que va morir el faraó, i normalment ens creiem les coses
tan sols perquè la “autoritat”, en aquest cas científica, ens ha dit el que hem
de creure. Des del model positivista per
a poder conèixer, les creences han de ser “vertaderes” i justificades, ja que creure no significa que hi hagi
veritat, es creuen moltes coses que són falses, i tampoc els científics són infal·libles.
Des
de la perspectiva positivista el coneixement es podria definir com una creença que es vertadera i que està justificada, o més ben dit és vertadera perquè està
justificada. Per a què hagi coneixement primer ha d’ haver una representació
mental sobre una informació en la que es creu, per exemple que uns científics diguin
que el faraó va morir de la tuberculosis, llavors diferents factors socials,
abans esmentats, ens poden portar a creure que és la causa de la seva mort però
no en tenim cap prova, per lo tan no és suficient perquè hi hagi coneixement.
Suposem
que el faraó en realitat va morir de tuberculosi,
