Urie Bronfenbrenner nascut a
Rússia (1917) és un psicòleg nord-americà que ha desenvolupat la teoria
ecològica del desenvolupament humà que
emfatitza la importància del context social on les interaccions amb els altres
i l’entorn son clau pel desenvolupament.
Es considera al nen en desenvolupament com una entitat creixent, dinàmica, que va introduint-se progressivament i reestructurant l’àmbit en el que viu. La interacció amb l’entorn és bidireccional, i aquest àmbit no es limita a un únic entorn immediat, sinó que s’amplia per incloure les interconnexions entre entorns i influencies externes.
El desenvolupament del nen no
ocorre en el buit, sempre està inclòs i s’expressa a través de la conducta en
un determinat ambient ecològic. El nen és iniciat en activitats, relacions
personals i a aprendre a desenvolupar rols socials, en aquest ambient ecològic.
Ambient que queda definit com un conjunt d’estructures seriades cada una de les
quals cap dins la següent. Nivells d’àmbit ecològic:
· Microsistema:
entorn immediat on el nen està present (família, escola, etc.).
· Mesosistema:
la interacció entre els microsistemes, els sistema dels microsistemes.
· Exosistemes:
en el que el nen no és un participant actiu, però els fets que s’hi produeixen
repercuteixen en el seu entorn o el de les persones del seu entorn (el treball
dels pares, la tv, etc.).
· Macrosistemes:
El context cultural més gran que inclou institucions socials, ideologia,
valors, etc.
