EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE L’ESTUDI DE LA CONSCIENCIA
L’ESCOLA DE WÜZBURG:
La investigació dels pensaments sense imatges
la comença O. Külpe (1876-1963), estudiant de Wundt, sent professor a la
universitat de Wüzburg on amb la col·laboració de K. Marbre (1869-1915) van
crear un laboratori de psicologia. Es dedicaren a l’estudi dels processos
mentals, de les experiències que no es podien classificar en cap dels processos
conscients coneguts i tampoc es deixaven descompondre en cap tipus de procés
elemental, els quals eren un tipus de pensament difús i abstracte, no lligat a
cap imatge ni sensació, els continguts abstractes. Utilitzen un altre grau
d’introspecció al que van anomenar “auto observació experimental”, amb
exercicis mentals més difícils per estimular el pensament en el subjecte,
entrenat i amb un nivell alt d’educació. Watt (1879-1925) va donar rellevància
a la importància de la tasca en la determinació de la direcció del procés del
pensament amb un apropament a la psicologia de l’acte. Bühler (1879-1963) va
emprar exercicis mentals més complicats i va introduir preguntes en el mètode
d’auto observació.
LA GESTALT
S’investiga quin és el procés per arribar a
la solució d’un problema en una situació donada, en els seus experiments van
observar que després d’un període llarg sense trobar la solució aquesta esdevé
de sobte, el subjecte ha entès la situació i a partir d’aquest moment la
resolució ja no te cap misteri, el subjecte ha après. Aquest moment crític ens
condueix a l’insight de la psicologia de la Gestalt, descobert per Köheler
(1887-1967) durant els seus anys d’investigació a les canàries amb mones.
L’aprenentatge no es tractaria d’un procés mecànic d’assaig i error com creia
Thorndike, ja que la solució no arriba per atzar, sinó fruit de la comprensió
de la situació en la seva estructura global, i de la seva posterior
reestructuració: el subjecte percep una nova situació en la qual entén allò que
ha de fer per tal d’assolir la finalitat que perseguia. A més en aquest aprenentatge intervenen un
sistema de forces i tensions(impulsos, desitjós, i motivacions) que ens remeten
al concepte de camp psicològic desenvolupat per Koffka i Lewin.
El caràcter anti - consciència caracteritza
el conductisme, iniciat amb J. Watson que va anomenar a tot el camp de
psicologia “conductisme” al 1913 en donar a conèixer la seva proposta en
“Psychology as the behariorist views it”,
i que va dotar a la psicologia d’una teoria i metodologia que complia
els requisits per convertir-se en una ciència. En aquesta proposta es descriu
la conducta com quelcom observable, a partir de la seva observació es pot
arribar a predir i controlar la conducta en vista a la eficàcia, l’ordre i el
progrés.
PSICOLOGIA COGNITIVA:
COMPUTACIONALISME
La comparació amb l’ordinador ens situa dins
la psicologia cognitiva que neix als anys 50 i es consolida als 60. Des
d’aquesta perspectiva es qualifica al ser humà de processador d’informació i és
subratlla que aquest processament, programació, es pot estudiar sense tenir
present el cervell, el hardware, i els seus fonaments neuropsicològics. Es
proposa la possibilitat d’estudiar el procés d’informació de la ment,
utilitzant programes que simulen els comportaments pronosticats, utilitzant el
llenguatge lògic, tal com Newell i Simon van fer amb el programa Teoric Logic
que simulava el raonament humà en la demostració de teoremes matemàtics (1956),
amb una interpretació literal de la metàfora “ment - ordinador” propòsit teòric
que ens porta al paradigma còmputs sobre representacions o computacionalisme.
Es fa referència a la interdisciplinarietat
d’aquesta ciència cognitiva ja que es pretén avançar no tan sols en psicologia
sinó en la investigació de la Intel·ligència Artificial, promovent un
intercanvi fluït entre científic procedents de diverses especialitats: físics,
lingüistes, psicòlegs, matemàtics, etc
