1. Socialització en familia: Berger i
Luckmann, Bronfenbrenner, La teoria sistèmica, Kaye.
Les famílies, dins cada societat, tenen unes representacions socials de la infància i sobre el desenvolupament en les
seves múltiples facetes, pressupòsits culturals que orienten les pràctiques
parentals de criança i educació. Per
exemple Uns pares
corregeixen contínuament a la seva filla a la taula perquè “parla amb la boca
plena”, perquè “ha de menjar amb la forquilla i no amb les mans”, perquè “ha
d’utilitzar el tovalló”… Estem
davant d’unes pautes socialitzadores paternes explicites, de les tantes com es
duen a terme en la vida quotidiana, i que no només ensenyen a comportar-se sinó
que ensenyen una forma de viure, una ordenació
determinada del món, com diuen Berger
i Luckmann es tracta d’un ordre simbòlic, en el que el
nen entra i interioritza a través de la socialització
primària.
Segons Bronfenbrenner el desenvolupament del nen ocorre en
un determinat ambient
ecològic. El nen és iniciat
en activitats, relacions personals i a aprendre a desenvolupar rols socials, en
aquest ambient ecològic, definit com un conjunt d’estructures seriades: microsistema, mesosistema,
exosistema i macrosistema.
La
teoria sistèmica ens diu
que els adults modelen les accions rudimentàries dels petits i alimenten el
procés mitjançant el qual interioritzen primer la forma i després el
significat de les activitats que ells practiquen. En aquest cas, les normes de
menjar correctament a taula, primer pel nen manquen de significació, en la
mesura que faci aquestes accions adquirirà les formes i també les disposicions
dels pares (intersubjectivitat, els adults s’erigeixen per al nen en una mena
de mestre, Trevarthen ). La
intersubjectivitat alimenta
un bucle recursiu entre adult i infant a partir del qual neix el significat.
Kaye fa servir l’analogia
dels marcs per descriure com els pares
s’encarreguen d’organitzar els espais del nen per anar ensenyant-li les accions
necessàries, a través de la rutina, i que regulen, dins de cada cultura, la
vida infantil. En aquest cas estaríem parlant d’uns marcs d’aprenentatge i
control de conductes socials de com comportar-se a la taula.
