Programes de reeducació o recuperació fins i tot amb nens afectats de defectes congènits (per exemple, síndrome de Down)
Segons l’enfoc sistèmic el nen és un sistema obert i el desenvolupament del sistema es produeix per una interacció entre el seu estat i les pertorbacions que li arriben des de fora (factors exògens), a més aquestes pertorbacions han de ser les adequades al disseny del sistema (factors endògens). Aquesta interacció del nen amb l’entorn s’anomena comportament i s’origina en realitzar les seves funcions l’organisme.
Els canvis qualitatius que experimenta el nen tenen una jerarquització, s’han de produir uns canvis primer perquè se’n puguin donar uns altres, però hi ha continuïtat, “l’organisme es transforma però conserva la seva organització” (Werner i Piaget). Les estructures orgàniques van madurant, van adquirint les condicions que permetran un funcionament adequat, Al principi aquests canvis son, principalment, endògens i tenen que veure en el desenvolupament de les estructures orgàniques, ràpidament l’ambient ecològic facilitarà l’adquisició d’una sèrie d’habilitats perceptives, motores, lingüístiques, social i afectives que l’ajudaran a relacionar-se amb el món exterior.
