EL MALESTAR EN LA CULTURA
Freud va néixer al 1856 a Moravia, imperi
austrohungares, fill de jueus, encara que ell es va declarar ateu. Va estudiar
medicina, especialitzant-se en neurologia i s’interessà per l’estudi de les
patologies psíquiques i la seva teràpia, treballant amb Breuer a Viena i
Charcot a Paris envers la histèria. La investigació en el camp de la neurosis
el portà al desenvolupament de la seva teoria psicoanalítica. Al 1938 va haver
d’emigrar a USA a conseqüència del nazisme. Va morir al 1939.
“El
malestar en la cultura” va ser publicat al 1930 com a continuació de “Tótem i tabú”
(1912) i
“el porvenir de una ilusión” (1927). Aquest assaig és una
reflexió sobre la influencia de la cultura en la construcció de la personalitat
i la cerca impossible de felicitat del ser humà en aquest context cultural,
suggereix analitzar i modificar la cultura per a que el seu control no ens faci
tan infeliços. Al capítol 5 de l’assaig tracta dels sacrificis que la cultura
exigeix a l’individu, tals com la renuncia a la satisfacció sexual o a la agressivitat.
Critica el precepte cristià d’estimar a
tothom inclòs als enemics, adduint que els altres desperten els instints
agressius apart del sexuals, aquesta agressivitat és la que fa imposar a la
cultura preceptes per a regular la relació entre persones, encara que els
aspectes sublimats d’aquestes pulsions són necessaris per al progrés de la
cultura. Tota aquesta repressió fa que l’home no pugui aconseguir la felicitat
dins la cultura, però necessita la societat i renuncia a la llibertat dels
instints envers la seguretat.
