Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris psicologia del desenvolupament 1. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris psicologia del desenvolupament 1. Mostrar tots els missatges

11 de febrer del 2012

Homosexualitat i paternitat


Analitzem de manera hipotètica el cas d'una nena adoptada presentada en un article: 
La Princesa de Chueca Por Almudena Grandes. EL PAÍS SEMANAL nº 1.362. Domingo 3 de noviembre de 2002.

E

s una monada, una auténtica monada. Sentada en su cochecito, con el pelo negrísimo y la piel muy blanca, los ojos oscuros, grandes, rasgados, y el rubor sonrosado de todos los bebés sanos, reluce en medio del pasillo como el sol en un cielo de verano. Pero si dejo escapar un grito de alborozo al reconocer a sus padres, no es sólo por eso.

- ¿Ésta es vuestra hija?
-  Sí- los dos sonríen a la vez.
- ¡Enhorabuena! - besos, abrazos, más sonrisas -. ¿Cuándo os la han dado?
- Hace tres meses, pero no la hemos sacado a la calle hasta ahora, porque tenía muchos problemas, ¿sabes?
Le conozco del barrio, de toda la vida. De pequeña le compraba bolis y cuadernos a su abuela, luego a su madre, después cerraron la papelería, pero me lo seguí encontrando por la calle, y además, y a temporadas, nos vemos por los bares. Le miro un momento y le vuelvo a abrazar. Está encantado, y a mí me encanta verle así.
-¿Cómo se llama?
- María. Igual que su abuela...- mira a su derecha, se corrige -. Que sus dos abuelas.
-¿Y qué tiempo tiene? ¿Seis meses?
- No. Tiene once, pero es que estos niños, pues...Estaba en un orfanato, un sitio horrible, no por la gente que trabajaba allí, que hacen lo que pueden, sino porque no tienen nada, ni personal, ni comida, ni pañales desechables, ni siquiera chupetes...
- Cuando la llevamos al pediatra la primera vez estábamos muy asustados, pero él nos dijo que a la niña no le pasaba nada, que tenía hambre, que le faltaba afecto, que no la habían cogido en brazos, que no la hablaban, ni jugaban con ella...Por eso no crecía, y lloraba todo el tiempo.
- Y ha cambiado...Bueno, no te lo puedes imaginar...
Pero sí me lo imagino. No soy capaz de recordar el nombre de la remota república ex soviética donde nació esta porcelana de ojos achinados, pero supongo que ese dato también da lo mismo. Hay muchos sitios así en el mundo. Demasiados. Y todos se parecen.
- Fui a buscarla con mi cuñada, ya sabes.
- Si. Fue mi hermana. Yo no pude ir...Pero vamos a dejar de hablar de eso.
En ese  momento, como si ella también estuviera de acuerdo, María empieza a llorar, y entonces sus padres la miran, se inclinan sobre ella y empiezan a discutir como todas las parejas en esa situación, ¿se ha hecho pis?, a ver...,no, es que la has abrigado demasiado, no, no es eso, aquí no hace calor precisamente, pues yo creo que está agobiada, debe de tener sed, ¿dónde está el biberón de la manzanilla?, aquí, toma, ¿lo ves cómo tenía sed?, sí, pero lo que quiere es que la cojan, pues la cojo, ¡que no!, que sí, un poquito sólo...
 -Desde luego, está hecha una princesa, ¿a qué sí?- la frutera me mira primero a mí, luego a sus padres -, cada día más guapa, da gusto verla, de verdad...¿Qué os pongo?
- Naranjas, pero no me las des ácidas que son para la niña...- entonces, el padre consentidor se vuelve hacia mí -.¿Quieres cogerla tú?
Lo intento, pero María no quiere estar conmigo. Llora, se revuelve, grita, hasta que unos brazos familiares me la arrebatan con delicadeza. Entonces, acurrucada en el pecho de su padre, coge el borde de su camisa con la mano derecha, se mete el pulgar en la boca y sus labios se curvan en esa inefable expresión de felicidad de los bebés satisfechos.
- Es que no le gustan los desconocidos, ¿sabes? - me habla con los labios rozando el pelo de su hija, besándola en la cabeza entre frase y frase -. Les tiene miedo. Yo creo que es por lo del orfanato, no se fía de nadie. Lo ha pasado muy mal, la pobre...
- Con que no había que cogerla, ¿eh?
Ellos han terminado ya de hacer la compra. Yo también. Mientras salimos juntos, pienso en María, en la imagen que tendrá de sí misma, de sus padres, de su infancia, cuando sea mayor. Entonces recordará que sus padres se querían, y que la querían, que la desearon tanto que mintieron, y engañaron, y desafiaron una legalidad injusta, y se arriesgaron a acabar en la cárcel, y cruzaron un continente entero para ir a buscarla al infierno, para sacarla de allí. Entonces entenderá por qué en su DNI aparece el nombre de su tía al lado de la palabra “madre” y también la suerte que ha tenido. Como si lo presintiera, cuando nos despedimos, en la esquina de Mejía Lequerica, la princesa de Chueca me sonríe y me dice adiós con la manita mientras a todos se nos cae la baba.
Luego, su padre, que se llama José Ramón, le pasa un brazo por los hombros a su otro padre, que se llama Miguel, y se van los tres a casa, tan contentos.

10 de febrer del 2012

Programes de reeducació


Programes de reeducació o recuperació fins i tot amb nens afectats de defectes congènits (per exemple, síndrome de Down)

Segons l’enfoc sistèmic el nen és un sistema obert i el desenvolupament del sistema es produeix per una interacció entre el seu estat i les pertorbacions que li arriben des de fora (factors exògens), a més aquestes pertorbacions han de ser les adequades al disseny del sistema (factors endògens). Aquesta interacció del nen amb l’entorn s’anomena comportament i s’origina en realitzar les seves funcions l’organisme.

Els canvis qualitatius que experimenta el nen tenen una jerarquització, s’han de produir uns canvis primer perquè se’n puguin donar uns altres, però hi ha continuïtat, “l’organisme es transforma però conserva la seva organització” (Werner i Piaget). Les estructures orgàniques van madurant, van adquirint les condicions que permetran un funcionament adequat, Al principi aquests canvis son, principalment, endògens i tenen que veure en el desenvolupament de les estructures orgàniques, ràpidament l’ambient ecològic facilitarà l’adquisició d’una sèrie d’habilitats perceptives, motores, lingüístiques, social i afectives que l’ajudaran a relacionar-se amb el món exterior.

Shin Chan


by shiroboi
Al treball fet en grup vam conceptualitzat el desenvolupament d’un nen de 5 anys a partir d’un personatge de la televisió, en Shin Shan, creació de Yoshita Usui que sembla haver utilitzat tota una sèrie de conceptes de la teoria del desenvolupament per construir aquest personatge. Un personatge que fa sentir incomodes als adults per la seva deshinibició a l’hora d’ensenyar el “culet”, pintar-se elefants al cos fent servir el penis de trompa, i també per la capacitat que te per fer sentir-se ridículs als seus pares i altres adults. Tan la conceptualització com l’anàlisi següent estan fets des de la nostra cultura occidental, amb una representació sociocultural del nen i el seu desenvolupament determinats.

I una de les coses que sorprèn és que Shin Shan tot i ser una creació feta al Japó, apart del mobiliari de la casa que es diferent al nostre, molt més auster, tots els altres estereotips més significatius coincideixen amb els creats per la nostra societat. Per la qual cosa sembla pertinent poder fer un anàlisi del que creiem més encertat i que es podria millorar en el guió de la sèrie.

La visió de la infància es fruit del context sociocultural, la influencia del macrosistema, valors i moral imperants són els que fan que certes actituds desinhibides del nen siguin atacades des de diferents sectors de la societat. El sexe, junt amb la mort, és un dels grans tabús que encara que formen part indiscutible de la nostra realitat, no sé sap com  parlar-ne. S’ha fet un constructe social de la sexualitat impregnat d’una moral repressora a la que incomoda veure a un nen que es toca el penis, que ensenya el cul, i que te interès pel sexe; una moral que te uns mecanismes de control de les motivacions sexuals: la institució familiar i el principis morals als que hem fet referència.

Les transicions ecològiques: Bronfenbrenner



Urie Bronfenbrenner nascut a Rússia (1917) és un psicòleg nord-americà que ha desenvolupat la teoria ecològica del desenvolupament humà  que emfatitza la importància del context social on les interaccions amb els altres i l’entorn son clau pel desenvolupament.

Es considera al nen en desenvolupament com una entitat creixent, dinàmica, que va introduint-se progressivament i reestructurant l’àmbit en el que viu. La interacció amb l’entorn és bidireccional, i aquest àmbit no es limita a un únic entorn immediat, sinó que s’amplia  per incloure les interconnexions entre entorns i influencies externes.

El desenvolupament del nen no ocorre en el buit, sempre està inclòs i s’expressa a través de la conducta en un determinat ambient ecològic. El nen és iniciat en activitats, relacions personals i a aprendre a desenvolupar rols socials, en aquest ambient ecològic. Ambient que queda definit com un conjunt d’estructures seriades cada una de les quals cap dins la següent. Nivells d’àmbit ecològic:

·    Microsistema: entorn immediat on el nen està present (família, escola, etc.).
·    Mesosistema: la interacció entre els microsistemes, els sistema dels microsistemes.
·    Exosistemes: en el que el nen no és un participant actiu, però els fets que s’hi produeixen repercuteixen en el seu entorn o el de les persones del seu entorn (el treball dels pares, la tv, etc.).
·  Macrosistemes: El context cultural més gran que inclou institucions socials, ideologia, valors, etc.