Expectatives

 Mesura de les expectatives: Deixar de Fumar

Expectatives d'autoeficàcia.

1.       Et lleves pel matí, has esmorzat. En quin grau et creus capaç de no fumar una cigarreta?

00 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

2.       Estàs estudiant. En quin grau et creus capaç de no fumar una cigarreta?

00 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

3.       Estàs passejant. En quin grau et creus capaç de no fumar una cigarreta?

00 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

4.       Has sopat. En quin grau et creus capaç de no fumar una cigarreta? 

00 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

5.       Has acabat de treballar. En quin grau et creus capaç de no fumar una cigarreta?

00 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

6.       Estàs a un restaurant. En quin grau et creus capaç de no fumar una cigarreta? 

00 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

7.       Estàs descansant. En quin grau et creus capaç de no fumar una cigarreta? 

00 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

8.       Estàs de festa amb els amics. En quin grau et creus capaç de no fumar una cigarreta? 

00 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

9.       En quin grau et creus capaç de no fumar una cigarreta durant tot 1 dia? 

00 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

10.     En quin grau et creus capaç de no fumar una cigarreta durant 3 dies? 

00 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

Estratègies d’afrontament de l’estrès II

1.     Tipus de font d'estrès

Es tracta d’un esdeveniment vital, la mort inesperada d’un germà. Sembla ser que les relacions familiars són fonamentals per  la estabilitat d’aquesta persona, la mort d’un dels seus membres ha representat un canvi, una ruptura d’aquesta estabilitat. Per lo tan es tracta d’un esdeveniment que requereix un procés d’adaptació intens i important, s’hauran de reestructurar plans futurs, com el de jubilar-se junts, i el pes de la relació familiar ara l’haurà de suportar sola, també es queda sense una persona a la que recórrer en cas de necessitat. Es dir hi haurà un canvi del seu rol dins la estructura familiar, que requerirà posa en pràctica tota una sèrie d’habilitats per fer-hi front. Aquestes situacions si es prolonguen poden donar lloc a trastorns psicofisiològics i psicològics com depressió i ansietat. L’organisme sofreix un desgast com més temps es mantingui la resposta d’estrès

2. Valoració primària i secundaria

Que una situació es consideri o no estressant depèn de la pròpia situació i de com la valora la persona en relació amb els seus recursos i capacitats per fer-hi front. Hi ha doncs  una primera valoració primària que determina si la situació es estressant, una avaluació subjectiva en la que s’aprecien les possibles conseqüències per a la persona en relació al seu benestar, en aquest cas parlaríem de la pèrdua d’un ser estimat, de la sensació de viure en un món on les coses no estan baix control, i del canvi en la estructura familiar; i a la vegada es percep com una amenaça per a la seva forma de vida, es veu amenaçada la seva seguretat i tranquil•litat, es percep com una amenaça existencial.

Una vegada valorada la situació com estressant i negativa, es passa a fer una valoració secundaria en que es valoraran els recursos disponible, propis o aliens, i la seva capacitat per fer front a la situació i la eficàcia de les possibles estratègies a adoptar. Si hi ha discrepància entre les exigències del medi i els recursos l’estrès experimentat s’incrementarà.

En aquest cas la mort es una font d’estrès que no és pot ni eliminar, ni modificar, les estratègies que es planegen van dirigides al control de l’estrès en si, del dolor i la inestabilitat emocional  que aquest està causant, i dirigida cap a la reestructuració familiar i plans de futur, i també de valors. El nivell d’estrès serà molt gran ja que hi ha una discrepància entre les exigències del medi i els recursos que te el subjecte: no pot variar la situació, tan sols pot fer-la més suportable.