“LA VERSION DE LAS
CIENCIAS SOCIALES: TARCOTT PARSON Y LOS ANTROPOLÒGOS AMERICANOS” resum, anàlisi
i conceptualització.
Adam Kuper en el segon capítol de Cultura: versión de los antropólogos(1999), fa una
descripció crítica de la introducció, evolució i transformació del concepte
cultura com a objecte d’estudi de l’antropologia, a Nord-americà, a partir del
treball del sociòleg Talcott Parson, i de F. Boas procedent de l’escola de Berlín
que va emigrar als EEUU.
Parson buscà les connexions entre el discurs
positivista francès i l’idealista alemany, per fer una síntesis. La il·lustració
francesa identificava cultura amb el
progrés humà i la civilització, i defensava l’aplicació del mètode científic, mentre
que els alemanys es van rebel·lar en contra i la van identificar amb el destí
particular d’una nació, la seva cultura, les seves tradicions, convençuts de que
les cultures modelaven als individus per als seus propis fins.
Parson concebia la ciència social com una teoria
general de la acció humana, i buscava una definició de cultura que encaixes
dins d’aquesta teoria i de la qual
s’ocuparia l’antropologia, i d’aquesta manera assignar el sistema social a la
sociologia i la ment individual a la psicologia. Va limitar als antropòlegs als
continguts dels valors, idees i altres sistemes significativament simbòlics,
fent-los renunciar a l’estudi dels sistemes socials.
Parson i Kroeber van fer un manifest conjunt on es definí cultura com un sistema d’idees i valors, expressat en
símbols i materialitzat en la religió i l’art, l’individu absorbia aquests
valors i els feia seus, amb lo que trobava un propòsit a la vida i un sentiment
d’identitat. Així quedava delimitat l’objecte d’estudi de l’antropologia dins
de la nova utopia d’una ciència social interdisciplinar. Dos dels seus
seguidors C. Geertz i D. Schneider van anar separant-se criticant la submissió
de la antropologia a la teoria de l’acció de Parson i començaren a estudiar la
cultura com un sistema autònom. Geertz s’enfronta dient que la meta de l’antropòleg
més que la explicació científica, és la interpretació de la cultura.
Kuper descriu clarament com les idees apareixen i
desapareixen, amb una influencia més o menys decisiva en el seu entorn,
determinant i delimitant al científic , en aquest cas l’antropòleg, quin serà
el seu camp d’estudi i la metodologia a emprar. Així analitza com a partir de l’intent de Parson de
construir una ciència antropològica, es degenera en una forma de hermeneútica a
traves de Geertz, abandonant tota classe de procediment científic, negant la
possibilitat de la generalització de lleis o comparació de les cultures. Per
Geertz el que l’antropòleg entén no es
res més que les seves interpretacions de les interpretacions que un informant
en dona dels seu món, concloent que la meta de l’antropòleg havia de ser la
interpretació més que la explicació dels fenòmens culturals.
