"El 1976, científics francesos
treballant en la mòmia de Ramsès II van descobrir que aquest faraó havia mort
de tuberculosi al voltant de 1213 a.C. El sociòleg de la ciència francès Bruno
Latour comenta sobre el fet: “Com va poder morir a causa d’un bacil que Robert
Koch va descobrir el 1882?”
Quan
es diu que la ciència ha fet un descobriment, socialment s’accepta que es un
fet irrefutable, que conte totes les garanties per ser cregut. La ciència
actualment és el deu de la nostra societat, que explica com és el món i la que
el transforma i decideix en gran mesura com serà.
En
realitat no sabem de que va morir el faraó, i normalment ens creiem les coses
tan sols perquè la “autoritat”, en aquest cas científica, ens ha dit el que hem
de creure. Des del model positivista per
a poder conèixer, les creences han de ser “vertaderes” i justificades, ja que creure no significa que hi hagi
veritat, es creuen moltes coses que són falses, i tampoc els científics són infal·libles.
Des
de la perspectiva positivista el coneixement es podria definir com una creença que es vertadera i que està justificada, o més ben dit és vertadera perquè està
justificada. Per a què hagi coneixement primer ha d’ haver una representació
mental sobre una informació en la que es creu, per exemple que uns científics diguin
que el faraó va morir de la tuberculosis, llavors diferents factors socials,
abans esmentats, ens poden portar a creure que és la causa de la seva mort però
no en tenim cap prova, per lo tan no és suficient perquè hi hagi coneixement.
Suposem
que el faraó en realitat va morir de tuberculosi,
estaríem davant una realitat,
la nostra creença llavors és vertadera, però per a que esdevingui coneixement
aquesta creença vertadera, a més ha d’estar justificada, ens haurien d’explicar,
dona arguments de com ho han descobert, quins mètodes i tecnologia han fet servir. Sinó la veritat de la nostra
creença podria ser fruit de la casualitat, i llavors la nostra creença basada
en una informació donada no seria vàlida.
Des
del model positivista de la ciència, Latour confon el que són fets i
coneixement. Que no coneguem una cosa, un fet, no indica que aquests no siguin
veritat, o no existeixin. En la realitat externa, les coses són com són
independentment que nosaltres creguem o deixem de creure que són.
B.Latour és un sociòleg francès que es troba dins el programa fort de la sociologia de
la ciència, el qual proposa explicar el context sociològic en el que neixen les
teories, i el seu contingut, i que s’emmarcaria dins del postmodernisme que defensa
un relativisme epistèmic unit a un escepticisme generalitzat respecte a la ciència moderna, i que emfatitza el discurs i el llenguatge,
en oposició als fets a que es refereixen,
i inclòs com veiem en l’exemple es rebutja la idea mateixa de la existència d’uns fets als que referir-se. El relativisme
epistèmic afirma que la ciència és "una narració més", un "mite"
o una construcció social.
SEGONA
PART.
El
model hipoteticodeductiu de justificació de les hipòtesis consisteix en
elaborar una hipòtesis mitjançant raonament inductiu a partir de dades
observacionals i contrastades, i en confirmar-la deduint prediccions a patir de
la hipòtesis i altres enunciats ja justificats(lleis auxiliars i condicions
inicials). Si les prediccions es donen la hipòtesis queda confirmada, sinó voldrà
dir que la hipòtesis és incorrecta.
Utilitzarem
l’experiment, la memòria se traspasa,
descrit al llibre Aprender a Razonar (Pizarro, 1995), sobre la memòria, en que es formula la hipòtesis de que la memòria
actua pel canvi i emmagatzematge de
certs compostos químics en el cervell, a partir de la qual van deduir la predicció
de que la memòria es podria transferir per mitjà d’aquests compostos químics, al
menys en part, d’un animal a un altre, realitzant un traspàs d’aquestes substàncies
del cervell d’un animal al d’un altre.
La hipòtesis
va quedar confirmada, justificada, al obtenir unes contrastacions favorables ja
que les rates del grup experimental van obtenir uns resultats significativament
millors que les del grup de control. Això no significa que la hipòtesis sobre
com actua la memòria sigui veritat, sinó que podem tenir més confiança en que
pot ser veritat.
La
veritat és una propietat de les representacions mentals que descriuen
correctament algun aspecte del món, per lo tant la veritat d’una hipòtesis depèn
exclusivament de si el món es tal i com la hipòtesis el descriu, i independent de
les contrastacions que en fem. Les contrastacions ens donaran raons per a creure que la hipòtesis
és veritat, però la hipòtesis serà vertadera o no , la contrastació no la farà
més vertadera.
Observem
que en el mètode hipoteticodeductiu de justificació de les hipòtesis hi ha una
part deductiva en la que es dedueix la predicció de la hipòtesis, per veure si
es pot confirmar. Però en el seu conjunt el mètode és inductiu, a partir de les
dades observacions inicials (la hipòtesis) i les que confirmen la predicció (contrastacions) es passarà a hipòtesis
explicatives de les dades que són més informatives que les dades. Ara bé
aquestes hipòtesis explicatives no són generalitzables, ens indiquen que un fet
és probable que passi.
Bibliografia
Chalmers,
Alan F.; ¿Que és esa cosa llamada ciencia? Siglo veintiuno de españa editores,
sa. Madrid. 2000
Webgrafia
Sociologia
del conocimiento científico http://www.robertexto.com/archivo9/sociol_conoc_cientif.htm
Imposturas
intelectuales http://www.sindominio.net/biblioweb/escepticos/imposturas.html
Críticas
a las escuelas sociologistas del conocimiento científico y nueva filosofía de
la ciència
http://www.ugr.es/~eianez/Biotecnologia/cts.htm#ethos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada