1. Tipus de font
d'estrès
Es tracta d’un esdeveniment vital, la mort inesperada
d’un germà. Sembla ser que les relacions familiars són fonamentals per la estabilitat d’aquesta persona, la mort
d’un dels seus membres ha representat un canvi, una ruptura d’aquesta
estabilitat. Per lo tan es tracta d’un esdeveniment que requereix un procés
d’adaptació intens i important, s’hauran de reestructurar plans futurs, com el
de jubilar-se junts, i el pes de la relació familiar ara l’haurà de suportar
sola, també es queda sense una persona a la que recórrer en cas de necessitat.
Es dir hi haurà un canvi del seu rol dins la estructura familiar, que requerirà
posa en pràctica tota una sèrie d’habilitats per fer-hi front. Aquestes situacions si es prolonguen poden donar lloc
a trastorns psicofisiològics i psicològics com depressió i ansietat.
L’organisme sofreix un desgast com més temps es mantingui la resposta d’estrès
2. Valoració primària
i secundaria
Que una situació es consideri o no estressant depèn de
la pròpia situació i de com la valora la persona en relació amb els seus
recursos i capacitats per fer-hi front. Hi ha doncs una primera valoració primària que determina
si la situació es estressant, una avaluació subjectiva en la que s’aprecien les
possibles conseqüències per a la persona en relació al seu benestar, en aquest
cas parlaríem de la pèrdua d’un ser estimat, de la sensació de viure en un món
on les coses no estan baix control, i del canvi en la estructura familiar; i a
la vegada es percep com una amenaça per a la seva forma de vida, es veu
amenaçada la seva seguretat i tranquil•litat, es percep com una amenaça
existencial.
Una vegada valorada la situació com estressant i
negativa, es passa a fer una valoració secundaria en que es valoraran els
recursos disponible, propis o aliens, i la seva capacitat per fer front a la
situació i la eficàcia de les possibles estratègies a adoptar. Si hi ha
discrepància entre les exigències del medi i els recursos l’estrès experimentat
s’incrementarà.
En aquest cas la mort es una font d’estrès que no és
pot ni eliminar, ni modificar, les estratègies que es planegen van dirigides al
control de l’estrès en si, del dolor i la inestabilitat emocional que aquest està causant, i dirigida cap a la
reestructuració familiar i plans de futur, i també de valors. El nivell
d’estrès serà molt gran ja que hi ha una discrepància entre les exigències del
medi i els recursos que te el subjecte: no pot variar la situació, tan sols pot
fer-la més suportable.
3. Estratègies
d'afrontament segons la classificació de Lazarus (dirigides al problema / dirigides a les emocions)
Dirigides al
problema
(dirigides a acabar amb la font d’estrès, o a
modificar-la):
Encara que la situació de la font d’estrès no es pot
modificar, si que hi ha situacions com a conseqüència d’aquesta que son
generadores d’estrès tals com la desestructuració familiar, el canvi de rol personal,
els plans futurs, per a les quals utilitza estratègia de resolució planificada
de problemes, en la que sap que ha d’assumir un rol més actiu i amb més
responsabilitat, això li comportarà un desgast a nivell personal i una renuncia
de llibertat que no sap si està disposada ni si pot assumir . En conseqüència en lo que fa referent a
aquest punt ha utilitzat també la estratègia de Suport social, ja que busca
ajuda de les persones pròximes a ella, consol i també espera poder compartir
les responsabilitats
Dirigides a les
emocions (dirigides a
manegar o minimitzar l’impacte emocional de la situació):
Com partim de que la font d’estrès no es pot modificar
s’han pogut observar una gran quantitat d’estratègies dirigides a manegar i
minimitzar l’impacte emocional. S’han utilitzat mecanismes de defensa de
negació, negant la realitat del fet, minimització, intentant racionalitzar la
situació, distanciament, evitant les situacions familiars, atenció selectiva,
dedicant-se i preocupant-se d’altres coses, sentit de l’humor, rient-se’n de
les coses més tontes. Li ha donat molta importància al pas del temps, en el
sentit que creu que el distanciament ajudarà a percebre la situació d’una
manera més tranquil•la. Així com també la reducció química de l’estrès amb la
ingesta de valeriana i tabac
4. Estratègies adaptatives/
desadaptatives,
Segons si serveixen
o no a la persona per restablir l'equilibri perdut.
Adaptatives
Les que fan referència a les estratègies de resolució
planificada i suport social, encara està posant-les en pràctica i es tracta
d’un procés llarg, però semblen ser mesures racionalitzades per adaptar-se a un
entorn familiar nou, que es més fàcil d’aconseguir amb el suport dels familiars
i amics.
I també gran part dels mecanismes de defensa ja que
són un intent de controlar els efectes emocionals que intent manejar unes
conseqüències negatives i amenaçadores per a la seva estabilitat vital, ja que
la pressió emocional te conseqüències directes en l’estat psicofisiològic de
l’individu..
El consum de tranquil·litzants com la valeriana pot
alleugera els efectes emocionals com la
ansietat .
Desadaptatives:
Les emocions negatives poden afavorir els
comportaments insants, en aquests cas el consum abusiu de tabac, que li ha esta
comportant certs problemes de salut.
Hi ha mecanismes de defensa que ha utilitzat com la
negació de la situació o la fugida que a la llarga li han comportat més estrès
encara, al no sentir-se capaç de fer front a la situació nova que ha d’afrontar
5. Valoració de
les estratègies
Encara es aviat per poder avaluar quines estratègies
han estat les més adequades. Però al meu entendre els mecanismes de defensa
utilitzats per alleugerir el sofriment, com distreure, sentir-se ocupada,
acompanyada per la gent que estima i deixar que el temps faci el seu efecte de
distanciament , i prendre pastilles per a
la ansietat està tenint els seus efectes positius. (Els mecanisme de
planificació està sent utilitzat per afrontar altres situacions generadores
d’estrès causades per la mort del seu germà).
Les estratègies a utilitzar no poden ser
generalitzables ja que depenen de
factors personal i situacionals, tals com la competència personal
percebuda , experiència, personalitat, i factors social, entre els que destaco
els estereotipis i valors culturals i morals que poden dificultar o facilitar
l’afrontament de la situació, i en aquest cas la lleugerament del sofriment.
Bibliografia:
Cognició i emoció. 2007. Joaquim T. Limonero, David Casacuberta, Maria
Álvarez, Modesta Pousada, Tatiana Rovira, Antoni Sanz, Francisco Villamarín.
Barcelona. FUOC
Lazarus, Richard S. Coping theory and research. Psychosomatic
Medicine 55:234-247 (1993) http://www.emotionalcompetency.com/papers/coping%20research.pdf
Psicología de la emoción: el proceso emocional. Mariano Chóliz Montañés. Dpto
de Psicología Básica. Universidad de Valencia http://www.uv.es/~choliz
PSICOLOGÍA DE
Sociedad Española para el Estudio de la Ansiedad y el Estrés http://www.ucm.es/info/seas/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada