Ansietat i cognició

1. Ansietat relacionada amb l’atenció selectiva: El camí de casa al treball el tinc completament memoritzat, i al mateix temps que camino vaig pensant, de tal manera que moltes vegades em creuo amb gent que conec i no els veig, en canvi quan tinc que creuar els carrers la meva atenció es dirigeix cap al tràfic.

Atenció selectiva: aquest fenomen d’esbiaix atencional consisteix en atendre preferentment els estímuls indicadors de perill o amenaça potencial, en aquest cas el tràfic, en comparació a altres estímuls neutres que es presenten al mateix temps, en aquest cas la gent. Les persones vivim en un món complex, amb una gran quantitat de demandes  que excedeixen les nostres capacitats per a respondre-les i inclòs per processar-les informacionalment; per tal de poder adaptar-nos eficaçment, l’ansietat contribueix a la activació del sistema defensiu, promovent a nivell cognitiu la priorització de processament d’estímuls indicadors de perill davant els neutres.

Pel que explica el camí al treball s’ha convertit en una tasca automatitzada. Hi ha activitats que amb la pràctica ja no necessiten del control de la nostra atenció per a poder-les fer, per la qual cosa els recursos queden lliures i disponibles per a poder fer altres activitats, en aquest cas escoltar les noticies. Ara bé creuar el carrer amb tràfic comporta una certa dificultat que només podem superar sota el control de la nostra atenció, en conseqüència utilitzarem tots els nostres recursos disponibles i ja no podrem atendre altres activitats com en aquest cas pensar per exemple en que faré per dinar. Com veiem l’atenció pot ser considerada el mecanisme controlador o regulador intern de la activitat cognitiva i de la conducta del subjecte, ja que actua seleccionant i facilitant la acció o una idea o inhibint o interrompent aquesta execució.

2. Ansietat relacionada amb el rendiment: L’altre dia em vaig barallar amb el meu fill, i em vaig quedar molt preocupada, no m’ho podia treure del cap, havia de fer un treball per a la universitat, i el que normalment faig en un mati, vaig tarda tota una setmana, vaig treure un execel.lent.

En l’exemple es posa de manifest la diferència entre eficàcia i eficiència. En aquest cas al parlar d’eficàcia ens estem referint al rendiment en la tasca que aquest subjecte està realitzant tot i la pressió emocional, observem que aquesta no ha estat afectada, ha fet la compra. El que si s’ha vist afectat ha estat la seva eficiència, ha tardat molt més temps, ja que ha tingut que utilitzar recursos auxiliars per fer front a la preocupació per tal de maximitzar l’eficàcia. El treballa s’ha realitzat al mateix temps que es processaven els pensaments de preocupació, per la qual cosa d’acord amb la concepció del funcionament cognitiu en termes d’eficàcia el rendiment hauria de veure’s deteriorat a causa d’aquesta interferència, però des d’una concepció dinàmica aquesta pot ser compensada per un increment de l’ús de recursos auxiliars que tan sols afectaran a la eficiència.

A partir de la teoria de Norman i Bobrow analitzem seguidament si es tracta d'un procés guiat per les dades o pels recursos. Norman i Bobrow formulen un model de l’atenció en el que l’execució d’un procés determinat requereix un entrada i el subministrament de determinats recursos de l’atenció, procés que estarà limitat pels recursos o per les dades. En els processos limitats pel recursos l’increment en els recursos que el subjecte posa en joc determina una millora en el rendiment que assoleix. En canvi en els processos limitats per les dades aquest increment no produeix una millora significativa, ja que són les característiques sensorials de les dades que rebem les que afecten al rendiment.

En conseqüència en referència al exemple es tractarà d’un procés limitat pels recursos, ja que tal i com hem observat anteriorment per poder portar a terme la tasca ha hagut de fer ús de recursos auxiliars (més temps) per tal que el rendiment no es deteriores, ja que si no hagués pogut disposar d’aquests el seu rendiment s’hauria vist afectat.

3. Ansietat relacionada amb la priorització interpretativa: Vaig patir fa uns anys una malaltia, actualment tinc que anar fent revisions periòdiques, entre aquestes  revisions qualsevol cosa que em noto em fa pensar que torno a estar malalta, encara que fins ara totes les revisions em diuen que estic bé.

Aquest exemple el relacionarem amb l’ansietat relacionada amb la priorització interpretativa, segons el qual els subjectes amb un elevat grau d’ansietat, com sembla ser en aquest exemple, davant certs estímuls ambigus, que poden ser interpretats com a negatius o no, acostumen a fer un esbiaix interpretatiu, de tal manera que al processar la informació rebuda d’aquests estímuls donen preferència al significat de perill sobre el neutre. En l’exemple observem que els anàlisis li diuen que està bé, però ella ha fet una valoració de perill. Un alt grau d’ansietat en els subjectes pot fer que la utilitat adaptativa d’aquest fenomen és dispari davant estímuls o contextos inadequats, convertint-se en un fenomen desadaptatiu que comporta un sofriment emocional innecessari. 

Bibliografia:

Casacuberta, D., Limonero, J.T. Emoció. A  Cognició i emoció. 2007. Joaquim T. Limonero, David Casacuberta, Maria Álvarez, Modesta Pousada, Tatiana Rovira, Antoni Sanz, Francisco Villamarín. Barcelona. FUOC

Gutiérrez Calvo, Manuel; García González, María Dolores. 2000. Ansiedad y cognición: Un marco integrador. Revista electrónica de motivación y emoción. 2000;3(4) a  http://www.psiquiatria.com/articulos/ansiedad/5795/

García Higuera, J.A. CONTROL.

http://www.cop.es/colegiados/M-00451/Index.html 

Pousada Fernandez, Modesta. Atenció. A Cognició i emoció. 2007. Joaquim T. Limonero, David Casacuberta, Maria Álvarez, Modesta Pousada, Tatiana Rovira, Antoni Sanz, Francisco Villamarín. Barcelona. FUOC