Efecte Stroop

Efecte Stroop: interferència d’un procés automàtic sobre un de controlat

En una tasca Stroop es presenten escrits els noms d’alguns colors en tinta de colors diferents als escrits, l’efecte stroop consisteix en un error o retard al dir  en veu alta el color en que estan escrites i ignorar el color que designa la paraula. Es considera que aquest efecte pot ser degut a una interferència d’un procés automàtic, ja que el subjecte no pot ignorar les característiques de l’estímul que no ha de ser atès, ja que aquest ha estat automatitzat . Es tracta d’una interferència semàntica, deguda a la automaticitat de la lectura, no es pot ignorar el color que representen  les paraules per lo tan s’ha d’invertir més recursos per inhibir aquesta automaticitat i poder controlar el procés de  reconeixement del color en que han estat escrites, ja que es produeix una competició entre totes dues informacions, fet que alenteix la resposta del subjecte.

Aquest aspecte ha estat confirmat pels subjectes als que se’ls hi ha fet l’entrevista, sentien com es bloquejaven al rebre dos informacions que implicaven dos accions contradictòries, davant  la qual cosa solien respondre fent gestos, exclamant-se, rient-se, etc., ha estat una experiència divertida i sorprenent al comprovar que no era tan fàcil ignorar el contingut semàntic de les paraules. Hi va haver qui distorsionà la mirada per no entendre les paraules, sense massa resultat.

TAULA DE DADES PARTICULAR
CAS	Ordre de presentació	Latència llista congruent (segs.)	Latència llista incongruent (segs)
1	Congruent-Incongruent	79	98
2	Congruent-Incongruent	99	104
3	Congruent-Incongruent
4	Congruent-Incongruent
5	Congruent-Incongruent
6	Incongruent-Congruent	84	124
7	Incongruent-Congruent	62	85
8	Incongruent-Congruent
9	Incongruent-Congruent
10	Incongruent-Congruent
Mitjana	Congruent-Incongruent	89	101
Mitjana	Incongruent-Congruent	73	104,5
Mitjana	Global, sense considerar l’ordre de presentació	81	102,75

Mesura en que influeix sobre el resultat de la prova la concordança entre la llengua en què en es fa i la llengua materna dels subjectes:

Al no utilitzar la llengua materna que està altament automatitzada, la interferència semàntica deguda a la automatització de la lectura serà menor, i més fàcil ignorar les característiques de l’estímul que no ha de ser atès. En conseqüència l’efecte Stroop, el temps invertit en fer la prova  no serà tan significatiu, tot dependrà de la automatització, coneixement que es tingui de l’altra llengua.

En aquest cas els subjectes que van fer la prova tots eren bilingües  3 catalans i un britànic, els catalans usaren el seu idioma matern per identificar els colors, cosa que els va dificulta la tasca ja que els va donar la impressió que traduïen del castellà.

Per comprovar  la influencia de la concordança vaig passar la prova a dos subjectes de parla anglesa ( no he utilitzat els seus resultats a la taula) : un que no entenia el castellà, passant la prova incongruent-congruent i obtenint una latència de 123 i 89 respectivament, el que mostraria un aprenentatge en la tasca, ja que no podia haver interferència semàntica i això explicaria que el temps de latència fos millor en el segon llistat. I a un altre que tenia unes nocions molt rudimentàries del idioma, amb la prova congruent-incongruent, aquest subjecte tot i utilitzar l’anglès per a identificar els colors, si va notar la interferència en alguns moments i obtenir una latència de 104  i 124 respectivament.

Comparativa de resultats i classe de interferència atencional (subjectes 60 i 61 de la Taula)

L’ordre de la presentació de la prova s’alterna per a reduir  els efectes de fatiga i aprenentatge en la lectura incongruent, i sembla que així és perquè els dos han obtingut els mateixos resultats en aquest llistat:85seg. Però els resultats obtinguts en la lectura  del llistat congruent difereixen significativament,  podria explicar-se per la fatiga ja que l’esforç que requeria el primer llistat era més gran o també per una habituació d’el subjecte 61 a la primera tasca incongruent, que ha semiautomatitzat un procés d’inhibició semàntica   que ha interferit posteriorment en el procés de lectura del llistat congruent, ja que entraven en competició l’acció d’inhibir el significat de la paraula i la seva posterior recuperació al coincidir amb el color en que estava escrita.

Conclusions que se’n deriven

En compara esta mostra amb la taula general, podem observar diferencies en les mitjanes obtingudes que poden estar degudes a la diferencia de grandària de la mostra, però que no afecta a les conclusions que se’n deriven  ja que podem observar la mateixa corba en que la tasca congruent ha obtingut una latència menor.  No obstant observem que en les dades generals quan s’ha presentat primer la llista congruent la latència és menor que en la que s’ha presentat en segon terme després de la incongruent cosa que no s’observa amb la taula de dades particulars, en que aquesta és més gran i que pot haver estat degut a la situació experimental, amb variables estranyes que no s’han controlat.

Tot i això el efecte Stroop ha quedat demostrat en les dos taules i experimentat pels subjectes als que se’ls ha  passat la prova per a obtenir les latències de la taula particular.

Les teories de filtres primerencs i el fenomen Stroop

 Segons el model de Broadbent no, però si en el cas del model d’atenuació de Treisman,  en que la informació no atesa no es eliminada, sinó atenuada, i s’activa al tenir una forta relació amb la informació atesa. Es a dir , la informació semàntica de la paraula i  la del color en que esta escrita passarien a ser analitzades paral•lelament, i causaria la interferència.

Les teories de filtres tardans, i el fenomen Stroop

 Podria explicar el fenomen stroop, ja que segons aquest model, es fa un anàlisi de tots els estímuls rebuts simultàniament i el filtre avalua després les característiques dels estímuls analitzats per seleccionar el més rellevant, moment en el que podria ocórrer la interferència al tenir que discriminar quins dels dos estímuls que fan referència a un mateix camp semàntic, els colors, és el més pertinent.

El model de distribució de recursos atencionals de Kahneman  i el fenomen Stroop

 Segons aquest model l’atenció es un recurs mental que està disponible en quantitats limitades i que pot ser necessària per a dur a terme el processament de la informació, en conseqüència la execució de la tasca estarà afectada tan per la quantitat de recursos de que disposem com de la demanda d’atenció que aquesta impliqui. En aquest cas es podria suposar que ens demanen dos tasques: reconèixer un color i ignorar el significat semàntic de la paraula, cosa que faria que s’hagués de repartir els recursos que es tenen i que explicaria l’efecte Stroop.

Per altra banda la distribució d’aquests recursos està determinada per la existència d’unes disposicions duradores que governen la nostra atenció involuntària, en l’efecte stroop  part de la nostra atenció quedaria capturada de manera involuntària pel significat de la paraula,. I per les intencions momentànies, que posen en marxa els criteris als quals donem prioritat, en cada moment, per dirigir els nostres recursos a aquelles tasques que són el nostre interès en un moment determinat: en el cas que ens ocupa reconèixer el color de la tinta en que està escrita la paraula.

Utilitat aplicada que pot tenir la prova Stroop per a la identificació d’algun o alguns trastorns neurològics o psicopatològics.

És pot aplicar per a la identificació del trastorn específic d’atenció en la infància, trastorn en que els nens tenen series dificultats per a detectar els estímuls rellevants i inhibir la informació irrellevant el que porta a una competició pels recursos disponibles. No obstant s’ha de tenir present que l’atenció és una procés que es va desenvolupant en el nen, lligat al seu desenvolupament cognitiu, i que normalment solen tenir dificultats d’atenció més grans que els adults.

Les alteracions de la atenció adquireixen un paper destacat  en l’esquizofrènia, trastorn psicopatològic en que els subjectes afectats tenen dificultats per mantenir la atenció i  problemes de selecció de la informació en els aspectes semàntics i una política deficient de la distribució de recursos, es senten atrets per les impressions externes casuals.

S’ha utilitzat per  valorar el dèficit cognitiu en la capacitat per a processar estímuls afectius en un trastorn psicosomàtic anomenat alexitimia, aplicant una tasca que reproduïa l’efecte Stroop emocional, utilitzant dos tipus de paraules, emocionalment activadores i emocionalment neutres.

Explicació segons la hipòtesi de Hasher i Zakcs  de les dificultats que les persones d’edat avançada solen tenir en la prova Stroop

Aquests autors relacionen la existència d’algun dèficit en els mecanismes d’inhibició de la informació irrellevant amb els problemes de memòria que apareixen durant l’envelliment normal, ja que es produiria una competició pels recursos disponible i explicaria perques es mostra més distractibilitat, s’emeten sovint respostes inapropiades o s’inverteix més temps per emetre la apropiada, i perques els oblits són més habituals.

Els factors motivacionals a la teoria de l’atenuació de Treisman  i a la teoria de distribució de recursos de Kahneman :

Treisman diu que la informació irrellevant pot passar a ser activada, conscient, si aquesta te alguna relació amb les expectatives del subjecte o rellevància personal. I Kahneman ens fa referència al model motivacional, en que les intencions momentànies són criteris que posem en marxa i que ens fan dirigir els nostres recursos a aquelles tasques que són del nostre interès en un moment determinat.