Autor: Pabloes a es.wikipedia
El procés pel qual un gen acaba codificant una
proteïna consta de dues etapes bàsiques: la transcripció i la traducció . La transcripció consisteix principalment en fer un motlle en forma d’ARN (ARN
missatger, ARNm) d’una seqüència determinada de bases nitrogenades de l’ADN,
per a seguidament i mitjançant l’ARN de transferència (ARNt) ‘traduir’ la
seqüència codificada de l’ARNm en una successió d’aminoàcids que constituirà la proteïna.
La transcripció
s'encarrega de convertir en ARN missatger la informació continguda en els gens
perquè pugui ser transformada en proteïna. Un cop hem sintetitzat l'ARN, com
que és bastant inestable, s'ha d'estabilitzar. Això s'aconsegueix afegint un
caputxó molecular (de GTP, una base –G– amb tres grups fosfats associats) al
principi de l'ARN (coronament –capping) i una cua poliA (Poliadenilització).
Perquè l'ARN pugui ser transformat en
proteïnes, encara ha de passar per un procés de maduració (empalmament –splicing ).
Les seqüències
codificants estan distribuïdes en exons, segments separats entre sí per seqüències
intercalades no codificants, introns. La maduració del ARN s’associa freqüentment
a la eliminació dels segments interns no desitjats i a la reunió posterior dels
segments que queden. Aquest mecanisme assegura que les seqüències intròniques
s’eliminin del transcrit primari i que
s’uneixin entre sí les seqüències exòniques, generant-se d’aquesta manera un
producte de RNA més curt.
Aquest procés depèn
de la identitat de les seqüències de nucleòtids situades en les fronteres entre
exón e intrón, que són els llocs on es talla i s’empalma. Normalment els
introns comencen amb GT i acaben amb AG ( dinucleòtids conservats), amb zones adjacents conservades, i una tercera
seqüència intrònica, el punt de ramificació
molt a prop del extrem 3’, amb importància funcional, que és la posició
d’un residu d’adenina (A) present en l’intron. Aquestes seqüències atrauen un complex
anomenat espliceosoma que controla el procés i que conte diferents partícules
snRNP (ribonucleoproteïnes nuclears petites) compostes de molècules de snRNA
unides a proteïnes específiques. Els snRNA implicats en el procés poden
contenir seqüències específiques que permeten aparellar-se amb bases
conservades en la seqüència dels introns.
Així el procés de maduració es fa mitjançant la següent sèrie de reaccions:
1.
Tall en el lloc de tall i empalmament de 5’.
2.
Atac nucleotídic per part del nucleotid terminal G del
lloc de tall, i empalmament de 5’ a la A invariable del punt de ramificació,
per a formar una llaçada característica.
3. Tall en el lloc de tall i empalmament de 3’, amb la consegüent
alliberació del RNA intrònic en forma de llaç, i empalmament dels segments
exònics de RNA.
Una de les
conseqüències més importants d’aquest procés és la regulació de la síntesi
proteica, un sol gen pot codificar la informació per a diferents proteïnes segons
quins exons i introns es conservin en aquest procés de maduració. Aquest sistema de transferència de informació en eucariotes, aparentment
complicat y antieconòmic, s’ha desenvolupat probablement, degut a que suposa
que la síntesis de proteïna es molt més versàtil. El transcrit primari d’àcid
ribonucleic d’alguns gens pot madurar per tall y empalmament de diferents maneres,
produint diferents àcids ribonucleics missatgers, depenent del tipus de cèl·lula
y de l’estadi de desenvolupament. Això permet sintetitzar diferents tipus de proteïnes
a partir del mateix gen, y a més, com la presencia de nombrosos introns
facilita els processos de recombinació genètica entre exons, probablement aquest
tipus de disposició genètica ha estat extraordinàriament important en els
albors de la historia de l’evolució dels gens, accelerant els processos, por mitja
dels quals, els organismes desenvoluparen noves proteïnes a partir de parts d’altres
ja existents, en lloc de tenir que desenvolupar completament, noves seqüències.
Bibliografia:
CONCEPTOS DE GENÉTICA. 1999. W. S. Klug, M. R. Cummings y C. A. Spencer.
Madrid. PRENTICE HALL IBERIA
Biología celular y molecular / Harvey Lodish ... [et al.]. 5ª ed. 2005. Buenos Aires; Madrid : Médica
Panamericana, cop.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada