5 de febrer del 2013

Diferents concepcions de la ment

A partir de Descartes i Locke obtenim les dos corrents que han marcat la historia del pensament: el racionalisme i l’empirisme.

Descartes estableix un dualisme entre la “res extensa”, el món material que funciona per lleis mecàniques que la ciència pot explicar; i la “res cogitant”, el jo pensant que capten les persones quan reflexionen sobre si mateixes però inaccessible pels demés, les propietats de la qual són el pensament i la voluntat que no poden ser explicats per la ciència mecanicista, sinó per una reflexió racional.

El dualisme cartesià és assumit per l’empirisme britànic, però Locke i el seu empirisme associacionista permetrà l’estudi científic de la ment en establir que tot coneixement prové de la experiència, descrivint la ment com una tabula rasa i la seva explicació de la construcció de les idees complexes a partir de la associació de les sensacions segons unes determinades regles. El dilema cartesià donarà lloc al desenvolupament posterior en el SXX de les diferents escoles psicològiques:

a)        Fer una psicologia mental·lista, seguint el dualisme cartesià, en que la ment és irreductible a les lleis físiques i en conseqüència implica la utilització d’una metodologia apropiada i diferent a la de les ciències naturals.

b)        Fer una psicologia materialista i reduccionista en que tot és matèria, la ment és una activitat sotmesa a les mateixes lleis del món físic, perdent les qualitats distintives de la ment, el pensament i la voluntat , eliminant el dualisme cartesià.

Wundt va sintetitzar els plantejaments cartesians i els dels associacionistes, i distingeix entre processos psicològics inferiors que establien la consciència com l’objecte científic de la psicologia, estudi fisiològic que implicava determinar els elements de la consciència (sensacions, sentiments i imatges) i les lleis que regien la combinació d’aquests elements a traves de la experimentació; i els processos superiors com la memòria, el raonament, el pensament i la voluntat que no podien ser tractats experimentalment, mantenint una visió mentalista en considerar el cos i la ment com dos sistemes diferenciats.

En contraposició a aquesta visió dualista sorgir una altra, la psicologia evolucionista, a partir de La teoria de l’evolució de Charles Darwin que va introduir l’home al regne de la natura després de la exclusió de Descartes i va possibilitar l’estudi de l’activitat humana, inclosa la mental com una funció orgànica que li permet adaptar-se al medi, la consciència es considera una capacitat de la espècie humana que ha estat seleccionada per la natura, i que ontològicament no és diferent de la que podrien tenir espècies pròximes. La consciència s’ha transformat en una funció que permet a la psicologia abordar tots els comportaments i pensaments del subjecte com a mecanismes innats d’adaptació al medi.

Aquesta visió materialista permet el sorgiment del conductisme, Watson redueix la psicologia a la ciència de la conducta, prescindeix de la consciència, de la ment, defensant mètodes estrictament experimentals, on la meta es predir i controlar la conducta, l’estudi de com funciona l’organisme per adequar-se als canvis del seu medi, uns canvis que es redueixen als estímuls físics del entorn social.

Els dos temes que deixa a part el conductisme, el pensament i el propòsit, tornaran a ser centrals per a la ciència cognitiva. El desenvolupament de maquines que poden emular el pensament abstracte i la conducta propositiva han permès que la psicologia els tornes a estudiar. Però la ment  no equival a consciència, és un sistema de còmput, les operacions del qual són habitualment inaccessibles a la consciència del subjecte i s’estudia des de fora, per inferències de la conducta observable. La psicologia cognitiva ha recuperat la psicologia mentalista, la ment, però no el subjecte. Els aspectes del comportament humà que han presentat més problemes a l’hora d’intentar simular-los i que plantegen un problema a la metàfora ment - ordinador són la versatilitat del nostre funcionament, la nostra capacitat adaptativa, la diferent capacitat d’aprenentatge, la influencia del contingut en el nostre comportament i del context històric i social, la consciència i el propòsit.

BIBLIOGRAFIA
Stany, Anna.1999. Vida, muerte y resurrección de la conciencia. Barcelona, Ediciones Paidós Ibérica
Leahey, T. H. 1998. Historia de la Psicología, principales  corrientes en el pensamiento psicológico. Madrid: Prentice Hall Iberia

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada