CONCEPTES DE GENÈTICA

Mapa conceptual :

Diferents concepcions de la ment

A partir de Descartes i Locke obtenim les dos corrents que han marcat la historia del pensament: el racionalisme i l’empirisme.

Descartes estableix un dualisme entre la “res extensa”, el món material que funciona per lleis mecàniques que la ciència pot explicar; i la “res cogitant”, el jo pensant que capten les persones quan reflexionen sobre si mateixes però inaccessible pels demés, les propietats de la qual són el pensament i la voluntat que no poden ser explicats per la ciència mecanicista, sinó per una reflexió racional.

El dualisme cartesià és assumit per l’empirisme britànic, però Locke i el seu empirisme associacionista permetrà l’estudi científic de la ment en establir que tot coneixement prové de la experiència, descrivint la ment com una tabula rasa i la seva explicació de la construcció de les idees complexes a partir de la associació de les sensacions segons unes determinades regles. El dilema cartesià donarà lloc al desenvolupament posterior en el SXX de les diferents escoles psicològiques:

a)        Fer una psicologia mental·lista, seguint el dualisme cartesià, en que la ment és irreductible a les lleis físiques i en conseqüència implica la utilització d’una metodologia apropiada i diferent a la de les ciències naturals.

b)        Fer una psicologia materialista i reduccionista en que tot és matèria, la ment és una activitat sotmesa a les mateixes lleis del món físic, perdent les qualitats distintives de la ment, el pensament i la voluntat , eliminant el dualisme cartesià.

Emocions i percepció visceral

Teories de l’emoció i

percepció visceral

Si ens parem a observar que sentim davant de situacions que generen rabia o por, observarem que en general sol haver sensacions viscerals diferents per a cada emoció, i de vegades oposades com per exemple en la temperatura, força o debilitament.  En la por i ansietat ens solem trobar amb sensacións de fred i en la de ira, ràbia de calor. Aquestes observacions recolzen la hipòtesi de l’especificat fisiològica de les emocions, es a dir, que les diferents emocions estan associades a diferents patrons d’activació del SNA, que ha estat argumentat per autors com James-Lange (1884-85)  , Ekman (1983), Izard (1971, 74)   i altres. No obstant hi ha altres línies d’investigació com les d’Alcaraz (1993)  que diuen que les evidencies no són tan clares. Aquesta especificitat s’ha adduït a les emocions primàries; respecte les secundaries, com per exemple els zels, no es te clar ja que són desencadenades per una varietat més gran d’estímuls o de situacions.

Funció adaptativa de la especificitat fisiològica de les emocions

El paper del SNA en la emoció consisteix en crear el medi biològic òptim que recolzi la conducta adaptativa pròpia per a una situació de vida (Levenson, 1994  ). Aquesta especificitat fisiològica de les emocions es fonamental per habilitar les conductes adaptatives, tals com la lluita, la fugida o la cura, adequades per a cada situació. Davant d’una situació d’importància personal, el cos es prepara per reacciona adequadament, activant el SNA, el sistema endocrí, les estructures cerebrals límbiques, la taxa d’impuls neuronal i la musculatura facial. Aquesta activació mostrarà una variància d’acord amb la emoció involucrada i segons els patrons evolutius que hagin mostrat ser els mes adequats per a l’adaptació al medi.

Atribucions i emoció

Atribucions i emoció

La teoria atribucional de Weiner conceptualitza les atribucions i les expectatives d’èxit o fracàs  a partir de tres dimensions: internalitat, controlabilitat i estabilitat, vegem uns exemples:

Diversos estudiants que han suspès un examen han donat aquestes explicacions al seu fracàs, analitzarem el tipus d’atribució que fan i com afecta a les seves expectatives i motivació:

ü  “Estava refredat”: Ha  fet una atribució interna, el subjecte no es trobava en plenes condicions, inestable perquè és una situació temporal i incontrolable ja que una malaltia no és pot controlar. Les atribucions causals intervenen en la formació d’expectatives a partir dels èxits passats i les expectatives, juntament amb la valència dels resultats, influeixen en les intencions de meta que un es proposa, i les metes regulen l’esforç i la motivació en la tasca. Les expectatives es relacionen principalment amb la dimensió estabilitat de les causes, com s’atribueix a causes inestables no afectarà les expectatives d’èxit futures aprovar la repesca i conseqüentment les seves intencions de meta, aprovar el curs.