Atribucions i emoció

Atribucions i emoció

La teoria atribucional de Weiner conceptualitza les atribucions i les expectatives d’èxit o fracàs  a partir de tres dimensions: internalitat, controlabilitat i estabilitat, vegem uns exemples:

Diversos estudiants que han suspès un examen han donat aquestes explicacions al seu fracàs, analitzarem el tipus d’atribució que fan i com afecta a les seves expectatives i motivació:

ü  “Estava refredat”: Ha  fet una atribució interna, el subjecte no es trobava en plenes condicions, inestable perquè és una situació temporal i incontrolable ja que una malaltia no és pot controlar. Les atribucions causals intervenen en la formació d’expectatives a partir dels èxits passats i les expectatives, juntament amb la valència dels resultats, influeixen en les intencions de meta que un es proposa, i les metes regulen l’esforç i la motivació en la tasca. Les expectatives es relacionen principalment amb la dimensió estabilitat de les causes, com s’atribueix a causes inestables no afectarà les expectatives d’èxit futures aprovar la repesca i conseqüentment les seves intencions de meta, aprovar el curs.

ü  “El professor em té mania; va a per mi”: Ha fet una atribució externa, el professor, estable ja que no és un fet degut a una circumstancia puntual, i  incontrolable, ( o no depenen si l’alumne creu que canviant el seu comportament pot o no varia aquesta situació). En aquest cas la estabilitat de la situació si que afectarà les expectatives d’èxit en un futur pròxim de passar la repesca, i les intencions de meta d’aprovar el curs, ja que es pot veure afectada la seva motivació i per tan l’esforç i la persistència en l’estudi d’aquesta assignatura que a la vegada poden influir negativament en les altres assignatures ja que es veuen afectades les seves intencions d’aprovar el curs.

ü  “Em vaig estudiar just els temes que no van sortir l’examen”: Pot fer una atribució interna si creu que és degut a la seva falta d’estudi o externa si creu en la mala sort de que l’examen no fos l’adequat, inestable ja que la pròxima vegada pot estudiar més o tenir més sort , incontrolable si creu que es una qüestió de sort que li pregunten el que li convé i controlable si creu que estudiant pot aprovar. En aquest cas faci les  atribucions que faci no  afectaran les expectatives d’èxit en un futur pròxim de passar la repesca, i les intencions de meta d’aprovar. El fet de la incontrolabilitat de la sort i la controlabilitat del estudi potser el motiven a estudiar.

De la Teoria de Weiner se’n deriven les següents hipòtesis.

·       Les persones que presenten la major resposta d’ira/ràbia són les que fan una atribució externa i controlable del fracàs.

·       Les persones que presenten la major resposta de culpa pròpia/remordiment són les que fan una atribució interna i controlable del fracàs.

·       Les persones que presenten la major resposta de compassió/llàstima són les que fan una atribució externa i incontrolable del fracàs.

·       Les persones que presenten la major resposta de vergonya/tristesa són les que fan una atribució interna i incontrolable del fracàs.

Ara bé aquestes hipòtesis no sempre es compleixen (deixant de banda els esbiaixos interpretatius, o la dificultat alhora d’atribuir les causes per un problema de comprensió al analitzar i qualificar situacions que de vegades impliquen emocions complicades i fins i tot contradictòries),  hem de tenir present que la classificació de les atribucions són subjectives, persones diferents poden classificar la mateixa atribució de maneres diferents, una pot percebre l’estat d’ànim com quelcom controlable i una altra com incontrolable, o com quelcom estable i un altre com a inestable. Es a dir no hi ha un processament racional de la informació, hi ha prejudicis que causen errors en la atribució,  solem explicar els propis resultats mitjançant causes externes i els dels altres a través de causes internes, els èxits per causes internes i els fracassos per causes externes.