ALTERACIONS CROMOSÒMIQUES

El mosaicisme genètic en les alteracions cromosòmiques.

Un individu és un mosaic genètic  si conte dos o més línies cel·lulars genèticament diferents derivades del mateix zigot. El més comú és que hagi cèl·lules amb el numero normal de cromosomes, 46, i que altres cèl·lules presenten el numero o l’estructura dels cromosomes alterada. Hi ha dos tipus de mosaicisme : el de la línia germinal (gonadal) on la mutació està confinada a una porció de les cèl·lules del ovari o del espermatozoide, la qual pot ser transmesa genèticament; i el mosaicisme somàtic que no pot ser transmès genèticament.

Aquesta alteració cromosòmica ocorre després de la fecundació, durant  la mitosis, procés de divisió cel·lular a partir del qual s’originen totes les demés cèl·lules somàtiques. En la mitosis normal cada cromosoma es duplica, i cada un dels duplicats de cada cromosoma (la cromatina) va a cada una de les cèl·lules filles. Si les cromàtides del cromosoma no es separen correctament, es produeix un procés de no disjunció cromosòmica de la mitosis, una de les cèl·lules filles tindrà tres cromosomes (trisòmiques) i l’altra només un (monosòmiques) que normalment no es desenvoluparà, produint-se els mosaics aneuploides, aquests també poden ser produïts per un retràs cromosòmic durant una de les divisions mitòtiques inicials. Ocasionalment es poden trobar mosaics poliploides que sorgeixen probablement de la fusió del segon cos polar amb un dels nuclis de la segmentació del zigot diploide normal. Una mutació espontània en una cèl·lules que proliferi per a formar una gran quantitat de cèl·lules amb aquesta anormalitat pot ocórrer en qualsevol moment en la vida d’un individu, com més aviat ho faci desprès de la fecundació més cèl·lules estaran afectades.

La repercussió clínica de las anomalies en mosaic depèn del tipus d’alteració cromosòmica y del número de cèl·lules que presenten la cromosomopatia. El grau de mosaicisme en el teixit analitzat no sempre representa el percentatge de mosaicisme que existeix en altres teixits.

Les principals anomalies cromosòmiques són les aneuploïdies autosòmiques, i la més freqüent és la síndrome de Down que explica el 10% dels casos de retard mental i que és una trisomia que afecta el cromosoma 21( explica el 95% dels casos, l’altre 5% es deu a la translocació i a la trisomia en mosaic), són individus que tenen 47 cromosomes en el seu cariotip, un desequilibri cromosòmic que dona lloc a una sèrie de característiques morfològiques, fisiològiques i psicològiques pròpies, letargia i hipotonia (en nounats), talla baixa, retard mental, dèficits en habilitats de llenguatge, caràcter tranquil, envelliment prematur, cardiopatia congènita (40-50%), anomalies intestinals, leucèmia, augment de la sensibilitat a les infeccions, Alzheimer,  caràcters facials y físics característics (fenotip del SD). Cap d’aquestes característiques del S.D. està present en el 100% dels individus que ho pateixen, existies una important variabilitat fenotípica. Quan el SD es degut a la trisomia en mosaic, els individus presenten els símptomes però menys accentuats, depenent del nombre de cèl·lules afectades per l'alteració cromosòmica.

 Les aneuploïdies dels cromosomes sexuals, gonosomopaties, solen ser menys greus que les autosomopaties. Aquestes afecten fonamentalment l’esfera sexual, amb alteracions cognitives i conductuals. Dins d’aquesta categoria ens trobem amb la síndrome de Turner, que presenta un cariotip amb 45 cromosomes amb un únic cromosoma X, que resulta en 45XO en lloc del normal 46XX en dones. Com que no tenen el cromosoma Y, fenotípicament són dones. La causa pot estar deguda a la pèrdua d’un cromosoma o a la no disjunció dels cromosomes sexuals durant la meiosis, però també es pot donar el cas de la pèrdua durant la mitosis donant lloc a individus mosaics, mosaic Turner (46XX/45XO), en que algunes de les cèl·lules son normals i altres no. Un 50% són monosòmiques, el 15% són mosaics i la resta monosomies parcials.

Com les dones normals inactiven un dels seus cromosomes X, les noies amb Turner estan poc afectades perquè tenen també un sol cromosoma X actiu, però la inactivació es fa al dia 16 de gestació i no tots els gens del cromosoma s’inactiven. Les principals característiques són talla baixa, cara inexpressiva, boca grossa, implantació baixa dels cabells al clatell, coll curt amb replec de pell que quan estires cedeix, i la característica més pronunciada és un desenvolupament limitat dels caràcters sexuals secundaris: absència de borrissol puberal i axial, mames poc desenvolupades i molt separades, amenorrees i disgenèsia gonadal, en conseqüència en la majoria del casos hi ha esterilitat, també es poden trobar cardiopaties, problemes renals i tiroïdals. A nivell conductual presenten un QI normal però amb alguns defectes cognitius com per exemple dèficits en la orientació.

Les nenes amb mosaic Turner amb freqüència tenen signes físics menys evidents, però tan la funció ovàrica com la altura es veuen afectades encara que de manera més lleu, poden presentar menarquia espontània i menstruacions normals, encara que la fertilitat també està reduïda.

Bibliografia:

CONCEPTOS DE GENÉTICA. 1999. W. S. Klug, M. R. Cummings y C. A. Spencer. Madrid. PRENTICE HALL IBERIA

Genètica i evolució del comportament. Coord. Sunsi Martí i Carbonell. FUOC