Context i percepció

Disseny Experimental	Resultat percepció figura com a CONILL	Resultat percepció figura com a PEL.LICÀ	Resultat percepció figura com a CONILL/PEL.LICÀ (les dues alhora)
Situació experimental 1 (Rosegadors)
Subjecte 1	X
Subjecte 2	X
Subjecte 3	X
RESULTAT TOTAL ( %)	100%
Situació experimental 2 (Aus)
Subjecte 4		X
Subjecte 5		X
Subjecte 6		X
RESULTAT TOTAL ( %)		100%
Situació experimental 3 (Rosegadors –aus)
Subjecte 7	Fig. H* Fig. N X X	Fig. H Fig. N	Fig. H Fig. N
Subjecte 8	Fig. H Fig. N X X	Fig. H Fig. N	Fig. H Fig. N
Subjecte 9	Fig. H Fig. N X X	Fig. H Fig. N	Fig. H Fig. N
RESULTAT TOTAL  ( %)	Fig. H Fig. N 100% 100%	Fig. H Fig. N	Fig. H Fig. N

• Observacions: En la Situació experimental 3 (Rosegadors - aus) heu de posar el que ha dit el subjecte en cadascuna de les dues figures ambigües: la figura H i la figura N.

·       Càlcul del percentatge: Nombre de subjectes que veuen una determinada figura * 100/nombre total de subjectes (en el nostre cas 3 per cada situació experimental).    

            Per ex. 2 subjectes veuen un conill: 2*100/3=66,6%

En el procediment del disseny experimental s’han fet tres grups diferents: rosegadors, aus; i rosegadors i aus per controlar la influencia del context en la percepció d’un estímul , per a la qual cosa l’experiment ofereix 2 contextos diferents aus, rosegadors amb la presentació d’una figura ambigua, l’estímul H, que exigeix que la seva presentació es faci en dos grups  i que cada grup passi per una sola condició per evitar l’esbiaix degut a l’aprenentatge. Per controlar que la resposta en els grups anteriors no es deguda a variables estranyes, s’ha creat un tercer  grup al que s’ha presentat les imatges dels dos contextos, alternant-les en dos seqüències diferents: es comença i acaba amb un rosegador la primera abans de presentar l’estímul H i amb una au la segona abans de presentar l’estímul que aquest cop anomenem N. D’aquesta manera podem observar si poden haver esbiaixos que predisposin a percebre una imatge determinada i  poder afirmar que la percepció està creada per les imatges mostrades. 

Resultats de l’experiment en que el subjecte experimental és una persona amb un trastorn de dèficit d’atenció amb hiperactivitat: Aquests subjectes no tenen problemes en la selecció de la informació, però si en l’atenció sostinguda, es a dir en poder mantenir l’atenció per un període de temps. Per lo que es cansaria al fer la tasca i no prestaria l’atenció necessària a la sèrie d’imatges presentades, i al presentar l’estímul ambigu la seva identificació no estaria determinada pel context sinó per altres factors aliens a la prova.

Si la figura “esquer” no hagués estat una figura ambigua Com hagués afectat als resultats finals de l’experiment? Llavors la percepció de la figura no podria ser ambigua, seria directa. Els resultats de l’experiment no ens permetrien observar la influencia del context en la percepció, però canviant la resposta  a mesurar: sorpresa o no, podríem observar la seva influencia en la creació d’expectatives i de l’esquema anticipatori. Ja que les expectatives creades pel context farien que l’esquema anticipatori ens fes esperar la presentació de la figura d’un animal de la mateixa família, i causaria sorpresa  que la figura presentada com a estímul  fos diferent.

Com podríem explicar aquest fet que diferents persones davant el mateix estímul perceben animals diferents (pel.licà o conill)? Mitjançant la percepció extraiem informació del nostre entorn, amb la qual elaborem les representacions mentals. Aquestes representacions es basen en la informació que conte l’estímul i en la que el subjecte guarda en la seva memòria de la seva experiència anterior, informació que relativitza en funció del context en el que te lloc per donar a l’estímul una interpretació que tingui significat.

Es dir hi ha variables estranyes al experiment, determinants intrínsecs com la seva experiència anterior que fa a cada subjecte ser més propens a identificar un o altre animal, però també extrínsecs com en quina part de la figura  focalitza la seva  atenció primer.

L’enfocament constructivista de Neisser i l’enfocament de Gibson 

Segons Neisser la presentació de les imatges que formen el context de les proves, aus o rosegadors, crearia un esquema anticipatori que ens ajudaria i dirigiria a identificar l’estímul com un conill o un pelicà. Aquest esquema anticipatori conte el coneixement acumulat del subjecte a partir d’experiències anteriors i influencia en el curs del processament perceptiu i en les exploracions del medi.  

El model de Gibson desenvolupa la teoria de la percepció directa que emfatitza el paper dels processos guiats per les dades (bottom-up), es dir la percepció directa a partir de la informació proporcionada pel medi, sense processos mediadors com l’esquema anticipatori o la inferència de Helmhotz. Per lo tan no seria vàlid per explicar els resultats obtinguts ja que la figura proporcionaria tota la informació per ser percebuda com un conill o un pelicà.

 Com es podria potenciar els efectes que hem observat en l’experiment per a que s’observés millor l’influencia del context sobre la percepció? Primer canviaria l’estímul ambigu utilitzat, ja que en el nostre context social la imatge del conillet ens es més familiar que un pelicà i ha esta més utilitzada la seva representació gràfica( estampats, còmics, dibuixos), i pot explicar un esbiaix en els resultats deguts a determinants intrínsecs causats per la experiència. O sinó, per mitigar aquests efecte es podria presentar abans de passar les proves, a tos els subjectes una sèrie de dibuixos sobre pelicans i conills, o un curt de dibuixos animats amb els dos personatges. També utilitzaria dos grups de control, un per cada seqüència, ja que es pot haver obtingut un error en el resultat degut a que en la primera seqüència es comença i acaba amb un rosegador, i s’identifica l’estímul com a rosegador el que fa que en la segona seqüència els subjectes recordin l’estímul presentat en la primera i l’identifiquin.

Exemples on es posa de manifest la influència del context sobre la percepció.

1- exemple quotidià : Fins fa uns anys jo creia que amb el meu 1,65 d’altura era una dona més ben alta, ja que les dones de la meva família  no arriben al 1,60,  ara quan passejo amb la meva filla de 13 anys i més de 1,70 em sento una dona molt baixa.

2- exemple inventat (original) : Un dia el professor de psicologia va entrar en banyador a la classe, es va crear una gran aldarull, i ens va mirar i va preguntar es que vosaltres no  heu anat mai en banyador? Va ser la seva introducció de la influencia del context sobre la percepció.