Expectatives
d'autoeficàcia.
1.
Et lleves pel
matí, has esmorzat. En quin grau et creus capaç de no fumar una cigarreta?
00 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
2.
Estàs estudiant.
En quin grau et creus capaç de no fumar una cigarreta?
00 10
20 30 40 50 60 70 80 90 100
3.
Estàs passejant.
En quin grau et creus capaç de no fumar una cigarreta?
00 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
4.
Has sopat. En quin
grau et creus capaç de no fumar una cigarreta?
00 10 20
30 40 50 60 70 80 90 100
5.
Has acabat de
treballar. En quin grau et creus capaç de no fumar una cigarreta?
00 10 20 30
40 50 60 70 80 90 100
6.
Estàs a un
restaurant. En quin grau et creus capaç de no fumar una cigarreta?
00 10 20 30
40 50 60 70 80 90 100
7.
Estàs descansant.
En quin grau et creus capaç de no fumar una cigarreta?
00 10 20
30 40 50 60 70 80 90 100
8.
Estàs de festa amb
els amics. En quin grau et creus capaç de no fumar una cigarreta?
00 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
9.
En quin grau et
creus capaç de no fumar una cigarreta durant tot 1 dia?
00 10
20 30 40 50 60 70 80 90 100
10.
En quin grau et
creus capaç de no fumar una cigarreta durant 3 dies?
00 10
20 30 40 50 60 70 80 90 100
Expectatives
de resultats.
1.
Si deixo de fumar
evitaré greus problemes de salut en un futur proper.
00 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
2.
Si deixo de fumar
evitaré els problemes de salut actualment.
00 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
3.
Si deixo de fumar
estaré més relaxada.
00 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
4.
Si deixo de fumar
seré més lliure.
00 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
5.
Si deixo de fumar
tindré més diners.
00 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
6.
Si deixo de fumar
podré passar més estona amb els meus fills.
00 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
7.
Si deixo de fumar
aniré a dormir més aviat.
00 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
8.
Si deixo de fumar
la casa farà més bona olor.
00 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
9.
Si deixo de fumar
la meva família millorarà la qualitat de vida.
00 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
10.
Si deixo de fumar
em sentiré més satisfeta amb mi mateixa.
00 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
Expectativa d’autoeficàcia: 23
Expectativa de resultats: 100
Expectatives de resultats
|
|||
BAIXES
|
ALTES
|
||
Expectatives d’autoeficàcia
|
BAIXES
|
X
|
|
ALTES
|
|||
Efectes
motivacionals i emocionals de les diferents combinacions d’autoeficàcia i
expectatives de resultats
|
|||
Expectatives
de resultats
|
|||
-
|
+
|
||
Expectatives d’autoeficàcia
|
+
|
Activisme social
Protesta
Canvi de mitjà
|
Acció segura i oportuna
Confiança
Increment de l’autoestima
|
-
|
Resignació
Apatia
|
Autodepreciació
Depressió
Ansietat
|
|
Bandura a Cognició
i emoció. 2007. UOC
L’estat motivacional
i emocional a l’hora d’intentar
assolir el teu objectiu, segons el que prediu la teoria cognitiu-social de
Bandura , vindrà determinat tan per les teves expectatives de
resultats com d’autoeficàcia. Les
expectatives són la anticipació a nivell cognitiu de futurs esdeveniments (
objectes independents de l’entorn, la conducta i les seves conseqüències).
L’expectativa de resultats és la creença que un comportament conduirà a uns
resultats, i l’expectativa d’autoeficàcia és la creença que és pot executar el
comportament requerit per a obtenir aquests resultats.
Com podem observar el meu estat emocional serà
d’autodepreciació, depressió i ansietat, que es correspon amb unes expectatives
d’autoeficàcia baixes i unes expectatives de resultat altes. Encara que conec els beneficis que em reportaria deixar de fumar, i que voldria
fer-ho, no ho faig a causa d’un hàbit i una addició tan física com psíquica que
fa que la motivació no sigui suficient per a prescindir del plaer que em dona i
enfrontar-me una síndrome d’abstinència. Això em produeix la sèrie d’emocions
descrites quan em plantejo deixar de fumar cada nit abans d’anar a dormir i al
dia següent quan encenc la primera cigarreta, es a dir, quan em veig incapaç de
deixar-ho.
Segons Bandura com més gran és
la autoeficàcia i les expectatives de resultats, més gran és l’esforç i la
persistència, i la probabilitat d’experimentar emocions positives. Diferents
combinacions d’expectatives d’eficàcia i de resultats produiran efectes
psicològics, comportamentals i afectius diferents. Quan una persona té un baix
sentit d’autoeficàcia i observa que altres obtenen recompenses pels seus
esforços s’experimenten sentiments d’automenyspreu, i d’ansietat ja que es
senten incapaces, de controlar els resultats negatius, i inútils
conductualment. I també deprimides perquè també és senten incapaces per a
controlar els resultats positius altament desitjats.
Podem passar a considera un dels ítems de les
expectatives d'autoeficàcia en que s’ha
puntuat més baix per tal d’aplicar un possible procediment a seguir per
augmentar-ne el seu nivell. Basant-me en que per elaborar les nostres
expectatives utilitzem diferents tipus d’informació (Bandura): els èxits
d’execució (experiència directa), l’experiència vicaria, la persuasió verbal i
els estats fisiològics; el procediment que faré servir per augmentar el nivell
d’expectativa de autoeficàcia en aquest ítem serà el resultat del processament
i la integració dels diferent tipus d’informació esmentats, i de la intervenció
de variables de caràcter situacional i de caràcter personal :
Després de sopar,
i abans d’anar a dormir és el
període de temps en que fumo més, arribant al punt de que no puc dormir si no
he fumat el suficient, es dir fins que el nivell de nicotina em surt per les
orelles, així seguirem aquestes pautes:
- Després de sopar prendre una infusió o una Valeriana
per baixar el nivell d’ansietat que em produirà no fer la cigarreta.
(informació dels estats fisiològics)
- Evitar asseurem a mirar la tele, estudiar o
llegir(informació experiència directa)
- Buscar una activitat física, que substitueixi els
hàbits anteriors que indueixen a fumar,
per tal de relaxar-me, però que no m’activin fisiològicament per tal de poder
dormir, per exemple uns exercicis de relaxació o de yoga. (experiència vicaria
i directa).
Estratègia per aconseguir augmentar la motivació intrínseca. Bàsicament podem descriure
la meva motivació d’extrínseca ja que lo que m’atrau no és la conducta en si,
deixar de fumar, sinó el que rebre a canvi de l’esforç realitzat: recompenses
personals i materials, i evitació de les malalties. El fet de fumar si que es
tracta d’una motivació intrínseca, ja que produeix plaer per si mateixa, encara
que al començar a fer-la la motivació era del tot extrínseca: semblar més gran
o imitar a les estrelles del cinema per exemple. Però crec que després d’un
període de deshabituació la conducta de deixar de fumar es transformaria en un
plaer per si sola. Una possible estratègia seria la de substituir temporalment aquelles
activitats que m’incentiven a fumar, tals com llegir, estudiar, asseurem al
sofà a mirar la tele o a pensar, per unes altres: activitats físiques i manuals
que impedeixin el fet de fumar al mateix temps, que siguin variades i adequades
a les meves possibilitats i que m’atragui la seva execució, és a dir que em
motivin intrínsecament. De tal manera que el meu sentit de d’autodeterminació
personal es potencií, així com el meu
grau de compromís. També aplicaria incentius extrínsecs en els primers dies que
no fumes per tal de motivar-me i fomentar l’interès intrínsec per aquesta, per
exemple que em regalin llibres, musica, i perquè no algun excel•lent ja que no
podré estudiar durant una temporada.
La teoriacognitiva de les emocions de Lazarus : Les teories cognitives analitzen les funcions mentals
com a maneres de relacionar plans i objectius, i les emocions incideixen en
aquestes relacions. El model de Lazarus parteix de tres fases: avaluació de l’objecte, avaluació del
context i preparació per a l’acció (Fridja), centrant-se en la primera
d’aquestes fases: l’avaluació de l’objecte o situació que ens generarà, o no,
una emoció, es a dir de l’avaluació primària, que permet de caracteritzar les
emocions i es basa en aquests tres trets principals( a Limonero et all 2007):
La significació
d’un fet determinarà que es produeixi una emoció o no, aquesta emoció serà
positiva quan l’esdeveniment sigui congruent, es a dir ens apropi al nostre objectiu,
de lo contrari, la seva incongruència ens produirà emocions negatives, al
mateix temps aquest fet genera unes implicacions subjectives per a la imatge
que tenim de nosaltres mateixos.
Cognició i emoció. 2007. UOC
En el meu cas
és difícil analitzar la congruència, al deixar de fumar m’apropo als meus
objectius i això m’ha de generar alegria i augmentar la meva autoestima i
felicitat. Però realment estic disposada a deixar de fumar i a sofrir la síndrome d’abstinència? Els meus
desitjós no són clars, i crec que avaluo la conducta com una amenaça que
m’allunya del desig de fumar, no hi ha congruència i això em genera por a la
síndrome d’abstinència.
Si comparem les emocions previstes segons el model
d'expectatives de Bandura i segons la teoria cognitiva de les emocions de
Lazarus, podem observar que han estat emocions negatives diferents. La
discordança ha tingut lloc perquè els dos interpreten mitjançant models
diferents com es generen aquestes
emocions. Segons Bandura aquestes emocions es produeixen al
entrar en conflicte el que es vol aconseguir (expectatives de resultats) amb la
capacitat per dur a terme la conducta per aconseguir-ho(expectatives
d’autoeficàcia). En el model de Lazarus les emocions negatives s’han
generat a partir de les implicacions subjectives que té la conducta deixar de
fumar perquè al avaluar el fet significatiu per als nostres plans, el fet en si
de deixar de fumar s’ha avaluat com una amenaça ( incongruència), ja que
realment no volem deixar de fumar i això ens allunya dels nostres plans de
benestar. No té en compte la emoció que genera voler una cosa i no sentir-se
capaç per a aconseguir-la.
Personalment el que em sembla més clar a l’hora
d’explicar les emocions respecte a la conducta deixar de fumar és el model de
Bandura, ja que té present tota una sèrie de processos com la planificació
d’expectatives(on vull arribar i com he d’arribar i si estic disposada a
fer-ho) a partir de les diferents fonts d’informació, per descriure les
possibles implicacions emocionals i motivacionals que se’n deriven. Així en
aquest cas la relació entre les expectatives de resultats (alts) i
d’autoeficacia (baix) expliquen clarament les emocions que em produeix la
conducta de deixar de fumar, i a la vegada aquest model ofereix uns
procediments per poder controlar el destí d’un per mitja de la motivació.
El model de Lazarus parteix de la avaluació primària del fet, en aquest
cas la conducta, si aquesta avaluació informa de que els motius personals estan
en risc es provoquen les emocions positives i negatives que involucraran el
ego(com influeix aquest fet en la meva autoestima), les explicacions d’aquestes
emocions i com sorgeixen em semblen insuficients per explicar les emocions que
sento.
Bibliografia
Cognició i emoció. Joaquim T.
Limonero, David Casacuberta, Maria Álvarez, Modesta Pousada, Tatiana Rovira,
Antoni Sanz, Francisco Villamarín. Segona edició: setembre 2007. FUOC
Eficacia de
un programa de entrenamiento en Autoeficàcia especifica para el afrontamiento
del estrés en pacientes psicóticos. Tesis doctoral presentada por Vazquez
Perez, M.L., 2009. Universidad de Granada. http://digibug.ugr.es/bitstream/10481/2390/1/18139784.pdf
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada